Larva de mosca negra (Simulium erythrocephalum), amb apèndixs filtradors i premandíbules.
CODE.
Els insectes coneguts amb el nom de mosca negra pertanyen a l’ordre dels dípters i a la família dels simúlids, uns insectes distribuïts per tot el món, sempre associats a corrents d’aigua. El cicle de vida es desenvolupa mitjançant una metamorfosi completa (ou, larva, pupa i adult), en la qual les femelles dipositen els ous en cursos d’aigua corrent (rius, rierols) o en la vegetació del voltant; dels ous en surten les larves, que es fixen a la vegetació submergida o al substrat. El pas següent és l’aparició de les pupes i, a continuació, l’eclosió de l’adult, una petita mosca de color fosc, de 3 a 5 mm de llarg. En aquest moment l’insecte passa al medi aeri, on genera molèsties a humans i animals, a causa de la necessitat de les femelles d’ingerir sang per a poder dur a terme la maduració dels ous i poder-los dipositar novament als cursos d’aigua. El cicle de vida complet es tanca habitualment en uns 2 o 3 mesos i la reproducció es manté tot l’any.
Al llarg de la primera dècada del segle XXI s’ha detectat un augment dels simúlids als rius dels Països Catalans, començant per la Catalunya del Nord (la Tet i el Tec) i baixant cap al sud progressivament des del Ter fins a l’Ebre; de moment, no s’ha detectat al País Valencià. És al tram final de l’Ebre (a partir del 2003) i posteriorment al tram final del Segre i el Cinca (a partir del 2006), on la proliferació dels simúlids ha estat més explosiva. L’espècie detectada a l’Ebre és Simulium erythrocephalum tot i que en altres rius s’ha trobat també S. ornatum. Es tracta d’espècies característiques del centre i el nord d’Europa. Per tal de controlar les poblacions de mosca negra es duen a terme tractaments contra les larves amb Bacillus thuringiensis (Bti), un producte utilitzat en el control biològic de diversos insectes de l’ordre dels dípters, que a les dosis utilitzades als nostres rius és totalment selectiu i molt eficaç.
Adult de mosca negra. La femella és molt agressiva i produeix una picada dolorosa. Pica durant el dia, generalment a l’aire lliure. La picada es caracteritza per un punt central vermell i una inflamació destacable, normalment sagnant.
Dusan Petric.
La millora de la qualitat de les aigües dels nostres rius i rierols per la implementació dels sistemes de depuració de les aigües residuals és la principal causa de la proliferació de la mosca negra; un fenomen similar s’ha esdevingut a la costa est dels Estats Units. En el cas de l’Ebre, s’ha demostrat que la disminució del fòsfor i la regularització de cabals (especialment la supressió de crescudes i la retenció de sediments) ha afavorit una gran proliferació de macròfits (sobretot de potamogèton, Potamogeton pectinatus), on la mosca negra ha trobat condicions òptimes. L’Ebre ha esdevingut, doncs, un hàbitat ideal per al desenvolupament de la mosca negra, on ha arribat a assolir unes densitats que representen un greu problema per als habitants de la zona, amb repercussions notables sanitàries, agrícoles, ramaderes i turístiques.