Resultats de la cerca

Fou dos cops campió d’Espanya de dobles amb onze anys de diferència El 1944, guanyà fent parella amb Jaume Capdevila i, el 1955, amb Josep Lhorman El 1955 també fou subcampió d’Espanya per equips amb el Tívoli Ping Pong Club També jugà amb el CTM Barcelona

Amb el Mayda guanyà quatre títols d’Espanya per equips 1969-72, dues lligues estatals 1971, 1972 i tres de Barcelona 1970, 1971, 1972 També aconseguí tres títols d’Espanya de dobles 1971, 1975, 1976 i els de campió de Barcelona individual 1972 i de dobles 1977 Participà en un Campionat del Món 1969 i un d’Europa 1972 També fou jugador de l’Olesa

Fou el primer campió de Catalunya de la història en imposar-se en l’edició inaugural del 1935, tant en la prova individual com en la d’equips, amb el Club de 7 a 9 El 1936 repetí el títol per equips i guanyà els dobles amb Carles Gil El 1934 ja havia estat finalista en l’edició oficiosa del campionat, disputat abans de la creació de la federació

Format al 21 canvi 5 de Girona, participà en dos Campionats d’Europa juvenils 1987, 1988 i fou campió d’Espanya sub-21 També jugà al Calella, el Ciervo de Sabadell, la General de Granada, amb el qual guanyà la Lliga 1992 de divisió d’honor, el Caja Badajoz, el Mèrida i el CER l’Escala Fou campió de Catalunya de dobles 1990

Començà a jugar al 21 Canvi 5 de Girona i, posteriorment, competí a l’EPIC de Terrassa, Club 7 a 9, Ford Repollés de Sant Sebastià, CAM de Cartagena, Avila Rojas de Granada i CTT Ripollet Fou dos cops campiona d’Espanya juvenil 1988, 1990 i participà en tres Campionats d’Europa de la categoria 1988-90 Com a absoluta, participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en la prova de dobles amb Anna Maria Godés També competí en el Mundial del 1991 i els europeus del 1990 i 1992 Fou campiona d’Espanya per equips 1987, 1989, 1992 i de dobles 1991, 1992, així com campiona de Lliga 1987, 1989 També…

Les diferents accepcions en aquestes dues classificacions comporten sovint confusions quant a la seva definició Segons la classificació tradicional, inclou aquells instruments que es caracteritzen per tenir el pla de les cordes parallel a la taula de ressonància o taula harmònica La seva estructura bàsica consisteix en una taula harmònica, generalment fixada a un suport rígid i resistent en forma de peu o caixa, sobre la qual s’estenen les cordes La separació entre el cordam i la taula es manté gràcies a un o més ponts pont 1, molts d’individuals -un per a cada corda- o un de continu que…

Generalment és composta d’una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments S'oposa a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc El terme, del francès dolmen , està documentat per primera vegada el 1868 Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol  ‘taula’ i men ‘pedra’, o potser del còrnic tolmên ‘forat de pedra’, per les enormes roques foradades de Cornualla Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula taula dels Lladres , del Port de la Selva, caixa, arca , etc

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions gregues en un…

El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat  amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme  Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat de taula Consta d’una sèrie de làmines de diferents llargades, generalment de ferro, subjectades l’una al costat de l’altra amb una petita barra de ferro sobre una taula de fusta, que queden lleugerament elevades pels extrems gràcies a dos petits ponts de fusta Les làmines o llengüetes són mòbils, cosa que permet ajustar la seva afinació, i el seu nombre pot variar entre tres i setze o més, les més llargues situades generalment a la part central El so es produeix per pinçament amb els dits polzes de totes dues mans, amb les làmines…