Resultats de la cerca

Entrà al noviciat de València el 1656, després d’haver estudiat a Salamanca Fou catedràtic de teologia a la Universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l’orde A Tortosa celebrà dos sínodes Té inèdit un Tractatus de Praedestinatione

Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir d’aquesta darrera llengua a l’altra

Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies  La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor

Professor de teologia a València, Lleida, Alcalà, Salamanca i Sardenya, seguí l’escola de Joan Duns Escot i publicà Flores theologicarum questionum in primum et secundum librum Sententiarum Madrid, 1586 i Opiniones in librum quartum sententiarum Roma, 1579, que foren repetidament publicades

S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster Westfàlia Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915 L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917 Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política Allà entrà en relació amb Heinrich Finke , que l’inclinà a l’estudi dels temes…

Doctor en teologia i llicenciat en Sagrada Escriptura Fou professor de llengua copta, des del 1962, a la Universitat Catòlica de Washington EUA, director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat i membre de la comissió per a la publicació de la Biblia Polyglota Matritensis

Es formà a Cambridge, on fou professor de teologia 1870, i és autor de The Elements of the Gospel Harmony 1851 i de diverses obres sobre la Bíblia És famosa la seva edició crítica del Nou Testament grec 1881 Fou bisbe de Durham 1890

Vers la fi de la república simbolitzava les victòries assolides pels generals romans en època d’August assumí el concepte de Victòria Augusta com a base del poder militar de l’emperador En aquest darrer sentit hom la troba en connexió amb la teologia solar

Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687 Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721 Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, collegiata de Sant Joan de Perpinyà

Fill del marquès de Bellpuig, Antoni Dameto i Crespí de Valldaura Es doctorà en teologia a Roma Escriví poesia en italià, castellà i català un poema sobre les Germanies i un llibret d’òpera italiana Traduí al català la butlla Ineffabilis Deus de Pius IX