Resultats de la cerca

El 1713 Pere el Gran augmentà el nombre de coristes fins a seixanta Durant el segle XIX compositors com M Glinka, MA Balakirev o N Rimskij-Korsakov compongueren obres per a aquesta formació Després de la revolució del 1917, el conjunt passà a anomenar-se Acadèmia Coral del Poble, i estrenà obres d’I Stravinsky Oedipus Rex , AHonegger Le roi David , JF Händel i JS Bach A partir del desmembrament de l’URSS, la formació recuperà la seva denominació originària, amb temporades estables de concerts i diverses incursions en el camp discogràfic El seu repertori pretén abraçar el major…

Autor, amb Bukharin, de Bukvar’ Kommunizma ‘Abecé del comunisme’, 1919 Membre del comitè central del partit, en fou separat el 1921, perquè defensava les tesis de Trockij La seva obra més important és Novaja Ekonomija ‘La nova economia’, 1926, escrita dins el context del debat sobre la industrialització 1924-28 El problema que es plantejà Preobraženskij fou esbrinar quina llei econòmica presidia el desenvolupament de l’economia de transició a l’URSS, la qual cosa el portà a elaborar el concepte d’acumulació socialista primitiva Fou partidari de la construcció del socialisme per…

Influït primerament pel cubisme 1914, s’afegí al grup dadà el 1916 Tingué una etapa expressionista Retrats visionaris 1917, i una etapa abstracta plena d’allusions dadaistes Orquestra dadà 1918 El 1919 començà les sèries de Rètols , rotlles amb dibuixos abstractes d’aquí sorgiren els seus primers films Rythmus 21 1923, Rythmus 23 1925, Rythmus 25 1926, Vormittagspuk ‘Fantasma del matí’, 1929, on crea imatges sorprenents i alhora ingènues sota la influència de l’avantguarda francesa Metall 1933 és un documental realitzat a l’URSS El 1940 anà als EUA, on féu Dreams That Money Can…

Doctor en lletres 1904 D’ideologia radical, fou ministre de treballs públics i responsable dels transports i de l’avituallament 1916-17 Presidí el partit radical en diverses etapes i promogué la coalició d’esquerres que vencé en les eleccions del 1924 i que el dugué a ésser cap de govern 1924-26 Com a ministre d’afers estrangers, aconseguí el reconeixement de l’URSS i l’evacuació de les tropes del Ruhr Ministre diverses vegades del 1926 al 1936, aquest any facilità l’adhesió temporal dels radicals al Front Popular Fou president de la cambra novament 1936-40 i de l’assemblea…

Estudià lletres i dret a la Universitat de San Marcos de Lima L’any 1918 publicà el seu primer llibre de poemes, Los heraldos negros , que presenta una clara influència del Modernisme Trilce 1922 constitueix una ruptura amb el món poètic anterior i s’insereix, per la forma i pel llenguatge, en els corrents avantguardistes El 1923 s’installà a París, des d’on féu diversos viatges a l’URSS i a Madrid, on s’installà un quant temps en ésser expulsat de França Adscrit al partit comunista des del 1931, aquell mateix any publicà a Madrid la novella El Tungsteno Arran de la Guerra Civil…

D’origen humil i de formació autodidàctica D’ençà del 1917, s’afilià al Partit Comunista, visità nombroses vegades l’URSS, i el 1949, quan Dinamarca signà el pacte Atlàntic, s’establí a la RDA La seva obra literària, composta sobretot de novelles i narracions autobiogràfiques, passa del pessimisme per la descoberta de la situació del proletariat a l’esperança en la victòria d’aquest D’entre les seves novelles, escrites en una prosa directa i emotiva, cal esmentar Pelle Erobreren ‘Pelle el Conqueridor’, 1906-10, Ditte Menneskebarn ‘Ditte, filla de l’home’, 1917-1921 i Morten hin…

El 1955 ingressà a l’escola de ballet del teatre Kirov, de Leningrad i n'esdevingué primer ballarí de la companyia El 1961 s’exilià de l’URSS i adoptà la nacionalitat britànica 1962, i posteriorment l’austríaca 1982 El 1962 ingressà en el Royal Ballet of London i, en parella amb Margot Fonteyn, actuà per tot el món D’entre les seves produccions destaquen El llac dels cignes 1964 Lucifer 1975, coreografiada per M Graham i Manfred 1977 Protagonitzà alguns films, com Romeo and Juliet , basat en l’obra de Prokof'ev 1967, Don Quixote , en la de W Henze 1973 i Valentino 1977, de K…

Membre del partit comunista des del 1917, fou president del soviet urbà de Moscou 1931-37, primer ministre de la república russa 1937-38, president del Banc Estatal Soviètic 1939 i membre del comitè central del partit 1939 Durant la Segona Guerra Mundial collaborà a la defensa del país, fou ministre de les forces armades 1947 i mariscal de l’URSS 1947 Membre del politburó del partit 1948, després de la mort de Stalin 1953 esdevingué vicepresident del consell de ministres i, després, president, en substitució de Malenkov 1955 En ésser nomenat Khruščov primer secretari del partit,…

Membre destacat del partit comunista eslovac des del 1943, participà en el cop d’estat comunista 1948 Caigut en desgràcia, fou empresonat 1951-60 Rehabilitat el 1964, assumí la primera secretaria posteriorment anomenada secretaria general del partit comunista eslovac 1968-69 i, després de la Primavera de Praga , del partit comunista txecoslovac 1969, del qual encapçalà l’ala dura President de la República des del 1975, dugué una política de subordinació envers l’URSS i de repressió a l’interior S’oposà, però, a la perestroika , motiu pel qual fou retirat de la secretaria general…

Fill d’una família noble, el 1940 emigrà a l’URSS per tal d’entrar a l’exèrcit polonès que s’hi formava Després de la Segona Guerra Mundial lluità contra els grups militaritzats antigovernamentals a l’est de Polònia General i cap del departament polític de l’exèrcit 1960, fou viceministre de defensa 1962-68, ministre de defensa 1968-85, membre del Politburó del Partit Obrer Unificat Polonès POUP 1971-81 i, el 1981, en plena crisi econòmica i política de Polònia, fou nomenat primer ministre El 13 de desembre d’aquell mateix any féu un cop d’estat Decretà la llei marcial, formà un…