Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
Maria Teresa Bertran i Rossell
Literatura catalana
Poeta i narradora, coneguda amb el pseudònim de Teresa d’Arenys.
Installada amb la seva parella el pintor Enric Maass a Horta de Sant Joan Terra Alta durant una dècada, el 1984 retornaren a Arenys de Mar És en aquest període que es donà a conèixer guanyant el premi Amadeu Oller amb Aor 1976, un seu primer recull de poemes que fou reeditat juntament amb un nou recull, Murmuris 1986, i L’onada 1980 A la seva poesia combina classicisme formal tradicional amb una visió netament contemporània del món L’any 2009 publicà Versos de vi novell , amb illustracions de Maass, un recull de poemes premiat el 1977 Com a traductora, a més de Dos rèquiems 1997 de RM…
Tete Montoliu
Música
Pianista català de jazz.
Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…
Jaume Subirana i Ortín

Jaume Subirana i Ortín
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana, fou professor ajudant a la Universitat Pompeu Fabra 1994-98 i professor visitant als Estats Units Duke University, 1996 i al Canadà University of British Columbia, 2007 Professor als estudis d’Humanitats i Filologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalunya des del 1998, l’any 2000 hi inicià el portal Lletra, que dirigí fins el 2004 Director de la Institució de les Lletres Catalanes 2004-06, ha format part de la junta del Centre Català del PEN Club 1995-2004 i del consell de redacció de la revista Caràcters 2000-04, i ha collaborat amb articles sobre…
,
Don Giovanni
Música
Òpera en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, basada en diferents versions (Molière, Goldoni, Giovanni Bertati) de la llegenda de Don Joan.
Estrenada a Praga l’any 1787 a Barcelona, el 1849, esdevingué la més popular de les òperes de Mozart De concepció teatral remarcable a l’escena del ball hi ha tres orquestres a l’escenari, es destaca també per la reeixida caracterització dels personatges i per una gran riquesa vocal i orquestral
subscriure’s
Electrònica i informàtica
Demanar d’ésser informat automàticament de qualsevol modificació sobre un conjunt de dades que s’ha publicat.
La subscripció i publicació de dades és un mecanisme força útil de comunicació entre aplicacions Per exemple, un full de càlcul pot mantenir els comptes d’explotació d’una empresa, i publicar-ne els resultats simultàniament un processador de texts pot contenir l’informe de resultats, i alguna presentació gràfica dels resultats obtinguts pel full de càlcul per fer-ho n'hi ha prou a subscriure's a les dades publicades pel full de càlcul D’aquesta manera qualsevol modificació de les dades del full de càlcul serà detectada cada cop que s’obri amb el processador de texts l’informe de resultats, i…
compatibilitat històrica
Electrònica i informàtica
Qualitat d’una unitat funcional que és compatible amb els seus predecessors.
La compatibilitat històrica assegura que l’ús d’una nova unitat funcional allà on es feia servir un predecessor seu, no altera en res el resultat final En el maquinari, la compatibilitat pot significar que la nova unitat funcional és una extensió del seu predecessor, o bé que en pot emular el funcionament En aquest segon cas, on més que de compatibilitat caldria parlar d’emulació, en reproduir el comportament d’un maquinari antiquat es poden perdre algunes de les característiques innovadores del nou producte En el programari, la compatibilitat d’interfície assegura que es pot configurar el…
Pierre de Ronsard
Música
Poeta francès.
Ronsard fou una de les figures més destacades de l’humanisme francès Després de passar una bona part de la seva vida en ambients cortesans, es retirà per dedicar-se a l’estudi i a la literatura Fou el capdavanter de la Pléiade, moviment classicista que renovà la poesia francesa L’obra poètica de Ronsard comprèn, entre d’altres, les Odes 1550-52, d’una erudició gairebé hermètica, els sonets Les amours 1552 seguits de La continuation des amours , 1555-56 Les Folastries 1553, humorístiques, i Les amours d’Hélène 1578, a més de composicions èpiques i triomfals Tot i que les habilitats musicals de…
Joan Duval
Cinematografia
Actor.
Vida De jove s’establí a Los Angeles, on obrí una acadèmia de ball al Hollywood Boulevard El 1929 debutà en el cinema en un film parlat en castellà, Sombras de gloria Andrew L Stone, de la Fox, empresa que el contractà per a dirigir els balls de One Mad Kiss 1930, Marcel Silver i James Tinling Després intervingué en una vintena de títols com a característic, alguns dels quals eren versions espanyoles d’originals nord-americans per al mercat de parla hispana Excellí en els films musicals i fou dirigit per alguns realitzadors de prestigi El 1935 escriví el guió de Devil Monster ,…
Jaume Salom i Vidal
Cinematografia
Guionista.
Vida Llicenciat en medicina el 1949, compaginà l’exercici professional de l’oftalmologia amb una intensa activitat dramatúrgica És autor d’una prolífica trajectòria en castellà amb obres com ara la comèdia Mamá sonríe 1948 i Motor en marcha 1964, premi Ciutat de Barcelona, amb l’excepció de La gran aventura 1961, en català Algunes de les seves peces han superat el centenar de representacions i una part substancial de la seva producció ha estat adaptada a la televisió i el cinema Per exemple, León Klimovsky dirigí el 1971 La casa de las chivas 1968, premi de la Crítica de Madrid 1969, i Rafael…
Manuel Gas i Cabré
Teatre
Pianista i director musical.
Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina