Resultats de la cerca
Es mostren 900 resultats
Gai Lucili
Literatura
Poeta llatí.
Participà en la guerra numantina 134-133 aC i formà part del cercle hellenitzant dels Escipions Escriví trenta llibres de Sàtires , dels quals només han pervingut 1300 versos Fou l’autèntic creador del gènere de la satura , o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hellenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el retrat, atacà…
Maria Oleart i Font
Literatura catalana
Poetessa i narradora.
Utilitzà el pseudònim d’ Oleart de Bel Autora d’una breu però intensa obra poètica publicada en cinc llibres La mort i altres coses 1956, Enllà 1974, M’empasso pols quan beso la terra 1983, Versos a Anaïs 1989 i Solitud 1991 La poesia de Maria Oleart es fonamenta en punts de tensió entre austeritat i lirisme, realitat i illusió, desengany i esperança Amb Contes estrafets 1989, la seva única incursió en el món de la narrativa, guanyà el premi Don-na Les onades 1987 i La màgia de les espelmes 1991 són obres de literatura infantil El 2007 es publicà una antologia titulada Jo…
,
Mossèn Avinyó
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nom amb el qual és conegut un poeta en català i en castellà, possiblement eclesiàstic, del qual hom conserva onze cançons catalanes de temàtica amorosa on es tracten temes com l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una de les quals en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, i una altra on elogia una dama barcelonina, cantada també per Romeu Llull Bibliografia Ferrando Francés, A…
,
ibn ‘Ammār
Literatura
Poeta andalusí.
Amic i visir del també poeta al-Mu'tamid de Sevilla Governà Silves 1069 en nom de la taifa abbadita i collaborà en l’annexió de Múrcia 1078 Va rompre les relacions amb al-Mu'tamid i s’independitzà a Múrcia, des d’on cercà l’aliança amb Abū Bakr ibn Abd al-'Azīz de València Rebutjat per aquest, arengà el poble incitant-lo a la revolta No tingué èxit i cercà, infructuosament, refugi prop d’Alfons VI de Castella Mentre intentava de guanyar-se l’amistat dels Banū Ḥud de Saragossa, llavors senyors de Dénia, fou fet presoner Al-Mu'tamid el comprà i l’assassinà Són molt famosos els seus versos…
El cafè de la Marina
Teatre
Poema dramàtic de Josep M. de Sagarra, estrenat el 1933 al Teatre Romea de Barcelona.
L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos…
Misteri de Santa Àgata
Obra dramàtica hagiogràfica del s. XVI, de procedència desconeguda, descoberta i publicada per Nolasc del Molar.
En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant Només se'n conserven quatre-cents vuitanta-sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval —ben remarcable—, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges —sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove…
Liber Maiolichinus
Poema llatí del s XII (entre el 1115 i el 1120), de tall virgilià, compost en hexàmetres.
Consta de vuit cants o llibres i un total de poc més de 3 500 versos Els seus primers editors Ughelli, Muratori l’atribuïren a Laurentius Veronensis o Vernensis més recentment Marchetti, Calisse, Scalia l’atribueixen a Henricus Pisanus la qüestió, però, no és del tot resolta Narra l’expedició que els pisans, amb títol de croada i sota la direcció de Pere II, arquebisbe de Pisa, menaren contra les Balears l’any 1113 l’aliança pactada amb el comte Ramon Berenguer el Gran, el qual féu cap a l’empresa i prestà auxilis d’estatge i queviures i d’homes armats, i l’expugnació d’Eivissa…
Joan Francesc Carbó i González
Literatura
Poeta en castellà.
De família tarragonina que en part s’establí a Puerto Rico, feu els estudis de lletres i de dret a Barcelona i fou becari i professor de l’Escola Normal de Madrid 1841 i professor de la de Barcelona 1845 Amb Laureà Figuerola publicà la Revista General de Instrucción Pública Intercalà passatges i versos de circumstàncies en llengua catalana a les emotives cartes de festeig, inèdites, enviades a Maria Remei Sallent, germana de la muller de Manuel Milà i Fontanals, el qual pòstumament li publicà a Composiciones poéticas 1851 una selecció de poemes, marcats per la influència de la…
Ramon Bech i Taberner

Ramón Bech i Taberner
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Es donà a conèixer amb la publicació de Noviluni 1938 i La ciutat submergida 1947 El 1960 guanyà el premi Carles Riba amb Cants terrenals 1962, de versos tallats i tècniques avantguardistes Contrastant amb aquest llibre, el mateix 1962 publicà Joc de sirenes , on assajà el sonet de tradició simbolista, i Quartet de sang Més endavant publicà les memòries Quatre coses del meu temps 1984 i el recull de la seva obra poètica Primera Notícia / Obra Poètica I 1993 També escriví i estrenà teatre, com Després de cantar el gall 1948 Fou membre del grup Oasi, collaborà en la premsa escrita…
,
Josep Maria de Lasarte i de Janer
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Escriptor, periodista i autor teatral.
Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina