Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
marsupials

Marsupials (òpossum)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de vertebrats de la classe dels mamífers metateris caracteritzats per la presència, en les femelles, d’una omfaloplacenta i, generalment, d’un marsupi a la cara ventral de l’abdomen.
Són d’una morfologia i una mida molt variables Tenen la fossa temporal ben desenvolupada, i la característica esquelètica d’aquest grup és el fet de presentar sobre el pubis l’articulació dels ossos marsupials situats en posició superficial a la paret abdominal El pelatge és, en general, espès i dens Tenen la dentadura monofiodòntica, i les extremitats són pentadàctiles, modificades segons el gènere de vida l’olfacte és molt desenvolupat L’úter i, generalment, la vagina són dobles El penis pot ésser bífid, i els testicles són en un escrot extraabdominal que es desenvolupa davant el penis…
cintura escapular
Anatomia animal
Anell ossi, propi dels vertebrats, constituït, en els peixos, per una peça esquelètica relacionada amb el crani, constituïda per un os de tipus endocondral i reforçada per un os de membrana.
En els tetràpodes, i, per tant, en l’home, la cintura escapular és formada per tres ossos parells el toràcic que rep el nom de clavícula i l’os coracoide que en els mamífers només substitueix com una apòfisi de l’omòplat i serveix de sostenimant a les extremitats superiors
bufeta biliar
Biologia
Zoologia
Sac piriforme, present en molts vertebrats, situat sota la cara inferior del fetge, on la bilis, secretada pel fetge, s’acumula i es concentra abans d’ésser vessada a l’intestí.
El pas de la bilis de la bufeta al duodè és aconseguit per l’acció del quim en el mateix duodè en produir l’alliberament de colecistoquinina que provoca el relaxament de l’esfínter d’Oddi i una contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar Aquesta és anomenada també vesícula biliar
Paleontologia 2018
Paleontologia
Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva tanmateix, l’actual…
Liró comú o rata cellarda
La rata cellarda Eliomys quercinus presenta un pinzell de pèls llargs a la cua i una màscara negra molt conspícua a la cara, que li són característics La coloració del pèl en els animals joves és de tons grisos, mentre que amb l’edat van apareixent tonalitats marrons, que es van tornant vermelloses en els animals més vells Les poblacions mediterrànies tendeixen a presentar un anell negre subterminal a la part inferior de la cua, mentre que les centreeuropees tendeixen a ser uniformement clares Les mesures corporals són les següents 118,5-136 mm de cap i cos, 98,5-113 mm de cua, 26,5-28,5 mm…
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
hioide

Hioide
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Os imparell i mitjà dels vertebrats gnatostomats, en forma de ferradura, amb la concavitat dirigida cap enrere i format per un cos i quatre banyes, dues de menors i dues de majors.
És situat al coll, sobre la laringe, a l’altura de la quarta vèrtebra cervical
disc tàctil
Biologia
Terminació sensorial lliure de les fibril·les nervioses, aplanada i discoide, relativament abundants als epitelis mucosos dels vertebrats tetràpodes i més rara als altres epitelis sensibles i a la pell escatosa dels peixos.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina