Resultats de la cerca

Situació Vista de la façana de migdia des del cementiri ECSA - J Ponsich L’església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Castellnou dels Aspres És bastida al costat del recinte fortificat del castell, en el replà on se celebrava el mercat, tal com ho indica el seu nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 13,2” N - Long 2° 42’ 16,8” E Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1259, en què Guillem de Freixe li llegà 10 diners És documentada repetidament als segles següents El 1359 apareix mencionada com a ecclesia Sancte Marie de Castronovo , però poc…

Situació Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt ECSA - J Ponsich La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa PP Història El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i Bula…

Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a…

Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera al fons, l’amplada de la qual és la mateixa que la de la nau F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada al centre de la població de Vilafant, que és 2,5 km al sud-oest de Figueres, a les terres lleugerament accidentades que limiten a ponent la plana de l’Alt Empordà, prop de la riba esquerra del Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG950775 Per arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot, que passa per Vilafant També hi arriba una carretera local des de la vila veïna de Borrassà JBH Història El…

On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres importants de la…

L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment l’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès feu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat, entre les quals hi ha la de “ Sancti Christophori de Planis ” D’altra banda, en un sentit jurisdiccional, la vila de les Planes estigué inclosa durant l’edat mitjana dins el terme del castell d’Hostoles, proper a la població, i, per tant, foren els senyors de l’esmentada fortalesa els qui exerciren…

Situació Aquesta casa és situada dins el nucli històrico-monumental de Besalú Venint de la Plaça Major, és molt a la vora dels porxos del carrer del Comte Tallaferro Mapa 257M781 Situació 31TDG755721 Casa Un aspecte de la façana de la casa F Tur Es tracta d’una casa entre mitgeres, d’uns 5 m d’ample, i sembla que és la part restant d’un edifici de proporcions més grans El seu aspecte actual és totalment diferent del que tenia l’edifici original i pràcticament només és identificable la façana que dona al carrer i un gran arc rampant, probablement corresponent al suport d’una escala, que és…

Situació AI veïnat de la Cellera de Mieres, que es troba a la part de migjorn de la vila, la paret meridional d’una casa de l’actual Plaça Major pertangué, segons que sembla, a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Venint d’Olot, en arribar a Mieres, cal passar l’església de Sant Pere i el pont de la riera, i girar a mà dreta Al final del carrer de Can Caló, cal trencar a la dreta i seguir la riera fins a la plaça del veïnat de la Cellera La casa on hi ha les restes d’aquesta construcció és situada a l’esquerra, a l’angle sud-est JBM Història A l’edat…

Fill natural del cavaller Destouches i de Madame de Tencin El 1739 publicà una Mémoire sur le calcul intégral , que li valgué d’ésser admès el 1741 a l’Académie des Sciences Dos anys més tard publicà la seva obra fonamental, Traité de dynamique Continuà dedicant-se a les investigacions científiques Recherches sur les équinoxes 1749, Essai d’une nouvelle théorie sur la résistance des fluides 1752, els resultats de les quals foren publicats en Opuscules mathématiques 1761-80, 8 vols, on també figuren la Théorie générale des vents i diverses memòries sobre el càlcul de probabilitats i sobre la…

Durant l’exercici físic el funcionament de l’aparell respiratori experimenta una sèrie de modificacions destinades, en conjunt, a facilitar l’ingrés d’oxigen des de l’aire ambiental fins a la sang i la sortida de l’àcid carbònic, ja en forma de diòxid de carboni, en un sentit invers Aquestes modificacions, que comencen a tenir lloc al cap d’uns pocs segons d’iniciat qualsevol tipus de treball muscular, només es mantenen si s’activa el mecanisme aeròbic d’obtenció d’energia per part del teixit muscular D’altra banda, aquestes modificacions, que són desencadenades per diversos…