Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Laboratori de Control de Dopatge de Barcelona
Esport general
Laboratori antidopatge de Barcelona.
Fou creat el 1985 per fer proves de control antidopatge en competicions nacionals i internacionals en atletes i animals Pertany al Programa d’Investigació en Neuropsicofarmacologia de l’Institut d’Investigacions de l’hospital del Mar de Barcelona i està acreditat per l’Agència Mundial Antidopatge i pel Comitè Olímpic Internacional Ha fet proves d’antidopatge en esdeveniments com els Jocs Olímpics i els Paralímpics de Barcelona 1992, els Jocs Panamericans 1991, 1995, els Jocs Asiàtics 1998 o el Campionat Mundial de Natació de Barcelona 2003 Un dels directors ha estat Jordi Segura…
Pere Carné Serra
Excursionisme
Excursionista.
Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné
Luis Arrizabalaga Moriones
Pesca esportiva
Pescador i dirigent esportiu.
Membre de la Societat de Pescadors Esportius Mar de Barcelona i de l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona Fou president de la Federació Regional de Pesca 1967-77, i durant el seu mandat introduí un canvi significatiu en la forma de puntuar en les competicions de pesca de Catalunya que substituí la norma de puntuar només la peça més gran per lade puntuar el pes total a raó d’un punt per gram de les captures vàlides Aquesta fórmula fou posteriorment adoptada per la Federació Espanyola de Pesca També fou membre fundador del Club de Pilota Basca, del Club Atlètic Gramenet i…
Josep Vidal i Isern
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Collaborà en els diaris Ultima Hora , Diario de Mallorca , Sóller i Revista de Occidente i fou corresponsal d' ABC a Mallorca Publicà un gran nombre d’opuscles de tema mallorquí entre altres, Regionalismo y cultura, 1926 Arte árabe en Mallorca , 1948 La pintura en Mallorca , 1951 La imaginería en España Ante el proyecto de un Museo de Arte Moderno en Palma, 1959, etcDel 1926 al 1931 guies de Sóller, Artà, Andratx i Pollença i, posteriorment, de Mallorca Mallorca turística 1946 Mallorca i el mar 1959 i Castillos de Mallorca 1959, entre d'altres També publicà els llibres La…
Consideracions sobre la ictiofauna marina catalana
Exemple de tractament de la biodiversitat de tres paratges, cadascun amb tres espècies Si la biodiversitat es basa en el nombre d’espècies, s’obté el mateix resultat per a tots tres Tanmateix, com es pot veure, el paratge 3, amb dues famílies i tres gèneres, és més divers que els paratges 1 i 2 al seu torn, el paratge 2, amb una família i tres gèneres, és més divers que l’1, que només disposa d’un gènere Domènec Lloris Els peixos, igual que altres organismes marins de la Mediterrània, no s’escapen de la influència del continu degoteig d’informació alarmista sobre l’estat de les seves aigües…
Els medis aqüífers granulars
Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…
Torreblanca
Torreblanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la zona costanera del N de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.
Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes turó de les Maleses, 239 m alt el raiguer i els alluvions quaternaris i el sector litoral de torberes i aiguamolls el pantà del Prat, prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les terres…
s’Albufera d’Alcúdia
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls al NW de la badia d’Alcúdia, dins els municipis d’Alcúdia, Muro i sa Pobla (Mallorca).
Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km Alimentada per torrents diversos el d’Almadrà i el de Sant Miquel i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar La vegetació és típica de maresma salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc i té una gran riquesa ornitològica flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co obtingué la concessió per…
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls…
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li aporta les…