Resultats de la cerca
Es mostren 6409 resultats
Guardamar
Municipi
Municipi del Baix Segura, situat a la costa, a la plana deltaica del Segura i a les plataformes pliocèniques del sud, que conformen extensos plans i pujols (el Castell, el Molí de Vent, lloma de les Raboses i el Moncaio).
És dominat per l’aridesa climàtica i la presència i l’acció del Segura la gola del qual avança submarinament que migparteix els arenals que des de l’albufera d’Elx han donat peu a les conegudes dunes en foren fixades 846 ha el 1900, sota la direcció de l’enginyer Francesc Mira, amb pins, eucaliptus i palmeres, que han esdevingut un dels millors atractius del terme La pesca té alguna importància, però és l’agricultura el capítol econòmic fonamental el sòl conreat cobreix 2682 ha La majoria és regat 1804 ha, sobretot amb aigua elevada i la resta amb la derivada des de la presa de…
censal
Dret català
Obligació de pagar indefinidament una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat; hom acostumava a garantir sobre béns immobles, de manera semblant a la hipoteca, afegint-hi a vegades el pacte d’ escriptura de terç
.
La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i,…
Baldomer Pujades i Roma
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Taquígraf i periodista.
Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…
Jaume Fabre i Fornaguera
Literatura catalana
Periodisme
Història
Historiador, periodista i escriptor.
Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico 1985-2002 i collaborador de les revistes L’Avenç , Presència i Revista de Girona…
,
Pere Nolasc
Sant Pere Nolasc segons una imatge de Nicolau Traver
© Museu Diocesà de Barcelona - Fototeca.cat
Història
Fundador de l’orde de la Mercè.
Es diu que era d’origen provençal i que exercia de mercader a Barcelona des d’abans del 1210 La tradició el fa fill del poble de Mas Santaspuellas Llenguadoc, bé que la darrera hipòtesi el fa fill de Barcelona, d’una família de Provença establerta a Sant Martí de Provençals Sembla que era el prepòsit o director d’una confraria de cavallers, de ciutadans i de clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i que recaptaven almoines per a rescatar captius El 1218, basant-se en la miraculosa aparició de la Mercè , la confraria es constituí orde El 19 d’agost d’aquell any el…
Josep Lluís Pellicer i Fenyé
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Política
Periodisme
Dibuixant, pintor, articulista i polític.
Deixeble de Ramon Martí i Alsina, estudià també a Roma, on pintà olis com Zitto, Silenzio, Che passa la ronda 1869, Museu d’Art Modern de Barcelona Illustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus , i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet publicà també moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa La seva gran capacitat per a captar del natural la utilitzà com a cronista gràfic de guerra a les lluites carlines 1872-76 Durant la guerra russoturca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com a…
,
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació,…
,
Nina

Nina
© NinaStudio
Música
Cantant i actriu, de nom real Anna Maria Agustí.
Adquirí coneixements de solfeig, piano i dansa abans de començar la seva carrera artística en les orquestres Costa Brava, Janio Marti, Caravana i Xavier Cugat, i actuà de presentadora en el programa de TVE Un, dos, tres, responda otra vez 1987 Al final dels anys vuitanta representà Espanya en el Festival d’Eurovisió i enregistrà dos discos en castellà Una mujer como yo 1989 i Rompe el tiempo 1990 Després tornà a la televisió com a presentadora, cantant o actriu d’alguns programes i sèries de Televisió de Catalunya com 10 del 3 1993, Pedralbes centre 1995, Pluja d’estrelles 1993, Nissaga de…
Lluís Bertran Nadal i Canudas

Lluís Bertran Nadal i Canudas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Entre el 1874 i el 1880 feu estudis de medicina, filosofia i lletres i dret, que no completà, a la Universitat de Barcelona Treballà com a administrador del balneari Blancafort de la Garriga Promogué la Gazeta Vigatana i collaborà a la Gazeta Montanyesa i La Veu del Montserrat de Vic, i a La Renaixença , La Illustració Catalana i La Illustració Llevantina , entre altres publicacions Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor d’història de Catalunya dels Estudis Universitaris Catalans, en substitució, a partir del curs 1905-06, de Francesc Carreras i Candi, i…
,
Ramon Muntaner i Torruella

Ramon Muntaner (2018)
© SGAE
Música
Autor i intèrpret de cançons.
Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou Cançó de carrer 1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol, Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb…
,