Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
corredora
Tecnologia
Peça que, movent-se amunt i avall dins la caixa de distribució d’una màquina de vapor, permet, segons la seva posició, l’admissió del vapor al cilindre per un dels seus extrems i la sortida del vapor expandit per l’altre, o inversament.
banyes
banyes
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada pels ferrers i els manyans consistent en una barra allargada un extrem de la qual serveix de mànec, i l’altre és proveït de dos sortints entre els quals és col·locada la peça, generalment una barra, que hom vol doblegar o adreçar.
ferro
Oficis manuals
Cadascuna de les eines del torner formades per una peça de ferro muntada en un mànec i que hom empra per a fer rosques (ferros de roscar, mascle i femella), per a fer ranures (ferro de punta) o per a engrandir forats (ferro de costat).
escalabornar
Tecnologia
En les operacions de conformació de metalls en calent, donar una primera forma a la peça de material en brut que acaba de sortir del forn, mitjançant un laminatge (en un tren d’escalabornar), un forjatge (en una premsa d’escalabornar), una estampació, etc.
santanell
Oficis manuals
Disseny i arts gràfiques
Nom que reben diversos instruments emprats per a traçar angles de diferents obertures, que consisteixen essencialment en dos regles articulats per un de llurs extrems o amb una peça corredissa que hom pot desplaçar al llarg de la ranura de què van proveïts ambdós regles.
Segons els oficis, hom els anomena també fals escaire , capserrat o salta-regle
manovella
Tecnologia
Mecanisme de transmissió de moviment consistent en una peça fixada a l’extrem d’un arbre i proveïda d’una maneta descentrada que permet de fer-lo girar, o d’un maneguet sobre el qual s’articula una biela tot constituïnt un sistema biela-manovella
.
La manovella serveix per a accionar un mecanisme de torn de tracció o bé, formant part d’un conjunt biela-manovella, per a transformar un moviment alternatiu en rotatiu o a l’inrevés En aquest darrer cas, i essent constant la velocitat angular de la manovella, el moviment de l’extrem de la biela oposat a la manovella és rectilini i alternatiu, i la seva velocitat és funció, en cada instant, de l’angle que forma la manovella amb la recta de la trajectòria de l’esmentat extrem de biela
didal
Didal
Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l’agulla; generalment té pics o sotets a la superfície per a evitar que l’agulla rellisqui.
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
cinquet
Música
Grup irregular que es forma en dividir en cinc una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 2, 3, etc.
La figura que representa cada una de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 5, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
celleta
Celleta d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de l’afinació,…