Resultats de la cerca
Es mostren 13930 resultats
Albert Bastardas i Sampere

Albert Bastardas i Sampere
© Fototeca.cat
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona 1908 i alcalde accidental 1907-09 El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir obrer i l’…
Abraham Lincoln

Abraham Lincoln
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Lluità contra els indis 1832 i fou diputat whig per Illinois 1834-42 Es graduà en dret i s’oposà a la guerra contra Mèxic i a la creació del districte federal de Washington, per la qual cosa no fou elegit senador El 1854 es pronuncià contra l’esclavitud als estats del NW i a favor de la fórmula federal, i el 1856 entrà al partit republicà Malgrat no haver estat elegit senador, s’enfrontà al demòcrata esclavista Stephen Arnold Douglas Lincoln fou elegit president el 1860, i aleshores els estats sudistes se separaren i formaren la Confederació Sudista L’expansió industrial i demogràfica i la…
Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
L’any 1019 apareix l’església de Sant Dalmai, com a “ Sancti Dalmatii de Tornavels ”, en una dotació feta per a la canònica gironina El 10 de maig de 1185, una butlla del papa Luci III confirmà, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l’església parroquial de Sant Dalmai L’any 1246, una nova butlla a favor del monestir de Breda, aquesta vegada del papa Innocenci IV, torna a citar l’església de Sant Dalmai entre les seves possessions Com a confirmació de la seva dependència territorial del castell de Brunyola, l’any 1279 és citada en la venda…
Sarcòfags de Sant Pere Màrtir d’Agulló (Áger)
Art romànic
Situació Aquests sarcòfags es troben prop de l’ermita de Sant Pere Màrtir, situada uns centenars de metres al N de la població d’Agulló Mapa 32-12289 Situació 31TCG114536 S’hi pot arribar amb automòbil des d’Agulló o bé seguint el camí de Corçà Sarcòfag A l’ermita de Sant Pere Màrtir no resten vestigis de la construcció medieval sinó sols de la necròpoli medieval S’han conservat dos sepulcres exempts, mancats de cobertes Tots dos són construïts amb pedra de sauló i fan uns 190 cm de llarg per uns 60 cm d’ample La zona dels peus és uns 10 cm més ampla que la de la capçalera L’orientació és la…
Castell de Milmanda
Art romànic
Les notícies sobre el castell de Milmanda són escasses La primera referència documental de la fortalesa de Milmanda és de l’any 1148 o 1149, en què Guerau de Granyena i la seva muller Sança el donaren en castlania a Arnau de Montpaó i la seva muller Lloreta amb tots els seus termes i drets i la facultat de poblar-lo El 1163 aquest castell passà a mans dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet, els quals hi bastiren una granja, documentada el 1172 Aquesta propietat fou confirmada pel rei Jaume I l’any 1272 La granja de Milmanda és en l’actualitat un gran casal gòtic fortificat, bastit…
Sant Pere de Gaià (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifré, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià Després d’aquesta referència tan reculada cal esperar fins a la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona del 1154 per a tornar a tenir-ne notícies Malgrat que apareix en aquest document, no sembla que tingués caràcter parroquial sinó que fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de Santes Creus…
Sant Bartomeu del castell d’Albelda
Art romànic
Segons reporta el cartulari de la canònica de Santa Maria de Solsona, fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui concedí a l’esmentada canònica solsonina de Santa Maria l’església de Sant Bartomeu, situada al castell d’Albelda, amb tots els béns que tenia la “ ad illum diem quando cepi castrum ” a la darreria del segle XI La nova propietat de la canònica no fou confirmada per la butlla del papa Urbà II atorgada el 1097, cosa que planteja dubtes sobre la datació inicial L’obra dels canonges de Solsona comptà amb la collaboració del comte Ermengol VI, en concedir a Santa Maria els delmes dels seus…
Castell de Fondespatla
Art romànic
Aquest castell era situat a l’actual vila de Fondespatla És possible que el casal renaixentista que hi ha a l’entrada del poble en sigui el seu successor El 1175 Alfons el Cast llegà el lloc de Fondespatla al bisbe de Saragossa, juntament amb Vall-de-roures i Mesquí La primera referència documental del castell és de l’any 1188, any en què Fortuny Robert, senyor de Vallde-roures pel bisbe de Saragossa, concedí la terra de Fondespatla amb tots els seus termes a Arnau de Bretons, al seu germà Bertran i a Bernat Vidal, parent seu, amb la condició que hi fessin un castell i poblessin el terme…
Sant Feliu del Palau de Fontova (Graus)
Art romànic
Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en espècie…
Sant Martí de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Es tracta de l’església que compartí la parroquialitat del terme amb Santa Maria de la Feixa L’any 1209 N’Amiget “ capellan Sancti Martini ” signà com a testimoni un instrument ovarrès relacionat amb l’abadia de Vilacarle Els bisbes de Roda-Lleida en tingueren la jurisdicció espiritual i la provisió de la rectoria fins el 1309, moment en què Ponç d’Aguilaniu cedí tots els drets episcopals al prior de Roda, Ponç de Casserres, en canvi d’altres béns cosa que confirmà el 1312 Després, el sagristà de Roda, com a rector principal de Serradui, tingué cura de Sant Martí i del santuari de la Feixa…