Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Guillem Ramon de Montcada
Història
Senyor de la baronia d’Aitona (Guillem Ramon (I) de Montcada).
Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell
Albizzi
Família de mercaders florentins originària d’Arezzo, enriquida amb la indústria llanera.
Als s XIV i XV intervingué activament en política partit güelf Dos dels seus membres, Maso i Rinaldo, es convertiren en caps del govern oligàrquic de Florència Maso Albizzi 1347-1417 governà la república del 1382 al 1417 i instaurà la dictadura de l’oligarquia mercantil sota la forma d’un triumvirat Rinaldo Albizzi Florència 1370 — Ancona 1442, últim defensor d’aquest règim oligàrquic, s’annexionà Pisa i Liorna i s’oposà als Mèdici La política repressiva que seguí provocà la seva caiguda 1434 El poble escollí Cosimo de Mèdici, i Rinaldo hagué d’exiliar-se
Adorno
Família genovesa de tendència popular i gibel·lina.
Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil
L’Ideal
Periodisme
Periòdic republicà de Lleida.
Fundat com a setmanari el 1898 per Manuel Perenya, que el dirigí esdevingué diari el 1909, dirigit per Alfred Perenya Primerament bilingüe, a partir del 1919 fou redactat en català En fou director el periodista Antoni Puch i Ferrer 1912-23 Portaveu de la Joventut Republicana de Lleida, s’alineà primer amb la UFNR 1910 i després amb el Partit Republicà Català 1917 El 1930 fou substituït per La Jornada , fins al gener del 1936, que aparegué com a setmanari afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya en foren llavors principals redactors Ramon Xuriguera i Humbert Torres
Confédération Française Démocratique du Travail
Organització sindical francesa sorgida el 1964 d’un congrés extraordinari de la Confédération Française des Travailleurs Chrétiens.
No confessional i més a l’esquerra que la darrera, fins als fets de Maig del 1968 fets de Maig féu costat a la Confédération Générale du Travail El 1970 assumí la lluita de classes i l’autogestió i, posteriorment, ha tendit a convertir-se en la central sindical del partit socialista A la dècada dels anys noranta moderà considerablement les seves posicions més esquerranes, i en el 44 congrés celebrat a Lilla 1998 es declarà partidària de l’adaptació, la negociació, la lluita contra l’exclusió i d’una mundialització solidària És integrada a la Confederació Europea de Sindicats
polo
Hípica
Joc de pilota que hom practica muntat a cavall.
Consisteix a fer entrar la pilota de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes en una porta formada per dos muntants distanciats 7,5 m per a obtenir un punt o gol, en impulsar-la amb una maça de mànec més o menys llarg El camp és d’herba, rectangular i de 270 metres de llargada per 140 d’ample Hi competeixen dos equips de quatre jugadors Un partit consta de 7 temps de 8 minuts amb descansos intermedis per a canviar de cavall D’origen asiàtic, la seva pràctica és minoritària
Ali Khamenei
Política
Islamisme
Aiatol·là i polític iranià.
Estudià teologia a Qom Seguidor de Ruḥollāh Khomeynî , de qui fou un dels més propers collaboradors, estigué empresonat del 1964 al 1978, any que s’exilià Instaurada la República Islàmica, fou secretari general del Partit Republicà Islàmic 1980-87 i president de l’Iran 1981-89 El 1989 succeí Khomeynî com a cap religiós suprem de l’Iran Des d’aquest càrrec encapçala el sector polític iranià més hostil a les reformes El 1980 fou objecte d’un atemptat frustrat Morí l’any 2026 durant un atac aeri conjunt dels Estats Units d’Amèrica i Israel
areòpag
Història
Consell aristocràtic d’Atenes.
En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals
Social Democratic Party
Política
Grup polític britànic sorgit l’any 1981 arran d’una escissió del Labour Party protagonitzada per Roy Jenkins, David Owen, William Rodgers i Shirley Williams.
Des del mateix any de la seva fundació manté una aliança electoral amb el Liberal Party En les eleccions del juny del 1987, l’aliança entre el Liberal Party LP i el Social Democratic Party SDP obtingué el 22% dels sufragis i 22 escons, gran part dels quals per a candidats de l’LP Al juny del 1990, l’executiva de l’SDP decidí dissoldre el partit per la manca d’afiliats i perquè el sistema electoral britànic no els permetia de créixer i, malgrat les resistències d’Owen, al setembre del 1991 l’SDP es dissolgué definitivament
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (Ramon Folc I de Cardona), fill de Folc I i de Guisla.
Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II Abans, havia pres part en les campanyes de Berenguer Ramon II contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III