Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
observatori astronòmic

Secció del primer observatori de l’ESO, instal·lat al cim de La Silla (Xile)
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…
avortament
Dret penal
Medicina
Expulsió del fetus quan encara no és viable, és a dir, aproximadament abans de les 20 a les 28 setmanes de gestació.
Aquestes dades són, però, variables, ja que cada vegada hom aconsegueix de fer sobreviure infants nascuts més precoçment, per la qual cosa és molt difícil, en aquests casos, de diferenciar l’avortament del part prematur fetus de sis a vuit mesos i mig d’altra banda, és pràcticament impossible de precisar el dia de la fecundació, i, per tant, l’edat exacta del fetus Hom distingeix entre l’avortament espontani i l’avortament provocat L’ avortament espontani sobrevé generalment després d’una fase premonitòria, és acompanyat de dolors lumbars i d’escasses pèrdues de sang i no sol…
Joan Pau Pujol
Música
Músic.
Vida Es desconeix on es formà musicalment, si bé és raonable de suposar que fou a Mataró, on hi havia una capella de música ben notable Pel març del 1593 era a Barcelona, on feia de coadjutor del mestre de capella de la catedral, Julià Andreu Vilanova la seva posició canvià en ésser nomenat, a l’octubre del mateix any, mestre de capella titular de la catedral metropolitana i primada de Tarragona, on ocupà la vacant deixada per Baltasar d’Ulloa Romangué a Tarragona fins el 1595, any que prengué possessió del mateix càrrec a la basílica del Pilar de Saragossa Durant disset anys residí a la…
,
Pere I d’Empúries
Història
Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries (1325-41) i Prades (1341-58), senyor de Gandia i Pego.
Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…
,
Cristòfor Taltabull i Balaguer

Cristòfor Taltabull i Balaguer
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositor i pedagog.
Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Múnic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…
,
Joaquim Mir i Trinxet
Pintura
Pintor.
Fill d’un magatzemista de merceria Fou deixeble de Lluís Graner i passà per Llotja 1894-95 Formà part de la Colla del Safrà A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola de Vayreda ~1894-96 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898 i concorregué a una exposició collectiva d’Els Quatre Gats 1897 Guanyador d’una medalla de segona classe a l’Exposición Nacional de Madrid el 1899, provà inútilment d’aconseguir a Madrid —on ja havia residit el 1895 copiant obres de Velázquez— una pensió per anar a Roma 1899 Al final del mateix any s’…
Bonaventura Rigola i Rigola

Bonaventura Rigola i Rigola
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i pedagog.
Biografia Alumne del collegi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i els acabà a San Pedro de Cardeña Burgos, les cases centrals de l’orde a Espanya Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida Inicià la vida docent al collegi de Morella 1893-1900 com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell collegi que…
Manuel de Bofarull i de Sartorio
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver, bibliòfil i historiador.
Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró , estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu…
, ,
Anglesola

Arbre genealògic dels Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
Santa Maria de la Tallada d’Empordà
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera i el mur reconstruït als segles XV i XVI F Tur L’església parroquial de Santa Maria de la Tallada es troba en el nucli del poble, al sector del nord-est Per la població passa la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou Per entrar-hi cal demanar la clau a la rectoria Mapa 296M781 Situació 31TEG048589 Història L’església de Santa Maria s’integrava en el recinte fortificat del castell de la Tallada del qual fou capella Hi ha un document, datable entre els anys 1053 i 1071, que sembla que es refereix a aquest…