Situació
Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera i el mur reconstruït als segles XV i XVI.
F. Tur
L’església parroquial de Santa Maria de la Tallada es troba en el nucli del poble, al sector del nord-est. Per la població passa la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou. Per entrar-hi cal demanar la clau a la rectoria.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG048589.
Història
L’església de Santa Maria s’integrava en el recinte fortificat del castell de la Tallada del qual fou capella. Hi ha un document, datable entre els anys 1053 i 1071, que sembla que es refereix a aquest castell. És el jurament que Bonfill feia als comtes Ramon Berenguer I i Almodis sobre la fortalesa que dicunt Talada. Al darrer quart del segle XI i primera meitat del XII hi ha notícies sobre cavallers cognomenats de Tallada.
El castell era domini directe dels comtes d’Empúries segons textos dels segles XIII i XIV. El 1309 fou un dels castells del comtat que Pons V lliurà com a escreix per al casament del seu fill Malgaulí amb la princesa Elisabet de Sicília.
El lloc i el castell de la Tallada restaren integrats a la baronia de Verges, la qual no revertí a la corona l’any 1402 com la resta del comtat d’Empúries. L’any 1399 el comte Joan l’havia venuda per 11 000 sous al seu germà Pere. Aquest, en morir sense descendència directa, la deixà a la seva esposa Joana de Rocabertí, de la qual, l’any 1418, passà al seu nebot el vescomte Dalmau. L’any 1454 l’heretà un dels fills del vescomte, Martí-Joan, amb qui s’inicià el llinatge dels Rocabertí, barons de Verges, que continuaren en possessió d’aquest domini fins el 1587 que la baronia fou incorporada a la corona.
L’església de Santa Maria d’ipsa Taiada és esmentada l’any 1151. El cavaller Guillem Umbert de Basella, en el seu testament publicat a l’església veïna de Sant Climent de Tor l’1 de juliol d’aquest any, fa un llegat de vint sous de moneda gironina.
L’any 1234 Santa Maria de la Tallada figura entre les esglésies que rebien llegats testamentaris del cavaller Ramon de Palau, el qual també deixà a la seva filla Constança els drets que tenia al castell de la Tallada.
En les Rationes decimarum —relacions d’esglésies i capelles amb rendes pròpies que havien de contribuir a les croades— dels anys 1279 i 1280, hi figura la capella del castell de la Tallada, que depenia de la parròquia de Verges. No apareix com a parròquia independent fins als nomenclàtors de la diòcesi del 1691, on encara s’al·ludeix a la seva pertinença al castell (Beate Marie Castri de la Tallada).
Església
Porta d’entrada a l’església, oberta al mur de ponent. Té tres arcs de mig punt, amb llinda i timpà llisos.
F. Tur
L’església és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau té volta apuntada i seguida, i l’absis s’hi obre per mitjà d’un doble plec en gradació, mentre que la seva volta és de quart d’esfera. El frontis, o façana de ponent, té el contorn superior horitzontal, sobrepujant els vessants de la coberta de la nau. En aquest mur hi ha la portada, de tres arcs de mig punt en gradació, amb llinda i timpà llis; és resseguida per una arquivolta motllurada. Les finestres són de doble biaix, una, de molt gran, és al frontis, i una altra, a l’absis; també n’hi ha una al mur meridional, més estreta. Una petita obertura cruciforme s’obre a l’extrem oriental de la nau, sobre el presbiteri.
Un campanar d’espadanya de tres pilastres i arcs que semblen d’època més tardana es dreça sobre la meitat septentrional del frontis.
L’edifici és lliure d’arrebossats. L’aparell, tant a l’exterior com a l’interior, són de carreus grossos i ben escairats, que han estat disposats regularment. Amb els mateixos carreus ben afilerats són construïdes les voltes de la nau i de l’absis. La cornisa interior, a la nau i a l’absis, és de quart de cercle incurvat, mentre que la del parament exterior, en ambdós murs laterals de la nau, és excurvada.
A l’església foren afegides algunes construccions que no amaguen excessivament l’obra romànica. Hi ha una capella a cada banda de la nau i la sagristia al costat de tramuntana, segurament dels segles XVII i XVIII. A la llinda de la portada hi ha gravat l’any 1772, indicatiu d’alguna de les refeccions o reparacions de l’edifici.
Sobre l’absis es dreça una alta torre de defensa, que afecta la planta semicircular del seu basament. L’església, com hem indicat abans, restava integrada en el recinte de la muralla, en el seu angle nord-est. Un fragment del talús del llenç que s’hi adossava es conserva al costat de migdia. La torre, damunt la capçalera, té espitlleres, algunes per a arma de foc (segles XV i XVI). El seu mur, de grans blocs només desbastats, contrasta amb el parament de carreus, ben aparellat, del temple.
L’església romànica de Santa Maria de la Tallada ha d’ésser considerada, per les seves característiques, del final del segle XII o, més probablement, del segle XIII.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 395-396.