Resultats de la cerca

La geografia física L’estreta façana atlàntica uns 120 km del Congo comprèn una plana litoral de materials alluvials d’un centenar de quilòmetres d’amplada, que s’eleva lentament cap als massissos precambrians de Chaillou i Mayombe, de moderada altitud Aquest sector de plegament es transforma, vers el nord-est, en un conjunt d’altiplans esglaonats, que separen les conques del Congo i de l’Ogooué La resta de territori corrspon a les terres baixes de la cubeta del Congo El clima és equatorial, bé que al nord es marca una estació seca a la costa és més temperat i…

Situació i presentació Limita amb els de l’Argentera W, Vilanova d’Escornalbou S, Mont-roig del Camp SE, Montbrió del Camp E, Botarell E, Riudecols N i Duesaigües NW De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l’Argentera El terme, ocupat en una bona part pel pi i la garriga, oscilla entre els 649 m d’Escornalbou i els 120 m, dividit en dues parts d’una extensió similar per la riera de Riudecanyes, que recull les aigües de diversos barrancs de menor entitat Al sector de muntanya es construí el pantà de Riudecanyes El…

La geografia Cap de comarca, Ripoll Des del punt de vista morfològic, el Ripollès, bé que immergit en el muntanyam pirinenc oriental, consta de tres sectors un fragment del Pirineu axial, caracteritzat per la superficialitat de l’empremta del glacialisme un sector del Prepirineu meridional, d’orientació WSW-ENE, que desapareix a la ratlla del Ter per reaparèixer a l’Empordà, arran de la Muga i el Subpirineu, el veritable Prepirineu ripollès, amb més margues i gresos que el Prepirineu ponentí, calcari, i d’època més recent, eocènica i no mesozoica El Pirineu axial ripollès assoleix al Puigmal…

Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…

La geografia Haití és format per una franja central amb materials antics i serralades terciàries del plegament antillà, dins les quals hi ha depressions omplertes per materials del Quaternari La xarxa hidrogràfica és molt irregular, per raó dels seus rius, amb règim torrencial El més important és l’Artibonite El clima és tropical marítim plujós La precipitació mitjana anual és de 1346 mm, repartits en 130 dies de pluja La temperatura mitjana anual a Port-au-Prince és de 26,3 °C Haití és molt atacat pels ciclons La selva primitiva ha estat molt malmesa 5,1% del…

Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…

Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…

Vida A quatre anys, la seva família s’establí a Montgauzy, on el seu pare exercí de director de l’École Normale des Instituteurs des Départaments El reconeixement de les seves extraordinàries qualitats per a la música feren que el seu progenitor el portés a París, on el presentà a Louis Niedermeyer, el qual l’acceptà immediatament com a deixeble seu Fauré ingressà a l’École de Musique religieuse et classique, coneguda també com Escola Niedermeyer, acabada de crear pel compositor suís Fauré hi rebé un ensenyament que diferia del que tradicionalment s’utilitzava als conservatoris El mètode es…

La fuga es caracteritza per un procés de creixement continuat i acumulatiu, aliè al seccionament, a les articulacions acusades o a l’ús del contrast, propis d’altres formes com ara la sonata S’ha dit que la fuga és una composició en expansió, que en el pla contrapuntístic té lloc gràcies a l’acumulació de les diferents veus i els posteriors artificis, com per exemple els stretti , i que en el pla tonal té lloc a través de les diferents tonalitats per les quals la fuga transita Aproximació teòrica La fuga, que gaudí d’un gran prestigi i fou considerada la pedra de toc per a mesurar l’ofici d’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…