Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
rebel·lió dels Taiping
Història
Important revolta de caire social i polític duta a terme a la Xina entre el 1851 i el 1864 i que contribuí a la caiguda de la dinastia manxú.
En fou l’inspirador Hong Xiuquan 1814-64, un visionari amb una educació cristiana protestant superficial, que es proclamà ‘rei celestial’, i donà el nom de Taiping ‘gran pau’ als seus seguidors Amb un missatge místic i collectivista, s’atragué una munió de camperols i obrers Els Taiping, que establiren la capital a Nanquín, suportaren la llarga lluita, malgrat llur desorganització, fins que foren anihilats per les tropes manxús, ajudades pels nord-americans i els anglesos Hong Xiuquan se suïcidà i més de 100 000 revoltats foren morts
estil Regència
Estil decoratiu desenvolupat durant el govern del regent Felip d’Orleans.
Representa el trencament amb l’estil Lluís XIV, però sense arribar a l’excés decoratiu En arquitectura donà nombrosos hôtels particulars, encara conservats en la major part els principals arquitectes en foren Robert de Cotte i Germain Boffrand En l’aspecte purament decoratiu aparegueren la conquilla i la singerie , que foren típiques del rococó CAudran i GMOppenordt foren els introductors d’aquests nous temes Els mobles experimentaren un inici de la curvatura dels petges, de la mateixa manera que aparegueren les primeres calaixeres ventrudes el principal ebenista fou Charles Cressent
Peer Gynt
Música
Personatge d’una llegenda noruega que inspirà, en part, el cèlebre drama homònim d’Ibsen
.
És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme
Oriflama

Exemplar núm. 93 de la revista Oriflama (març 1970)
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’informació general, publicada a Barcelona.
El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977
Edward Steichen
Fotografia
Fotògraf luxemburguès.
La seva família emigrà als EUA el 1881, i n'adquirí la nacionalitat Entre el 1902 i el 1906 compartí un estudi amb Alfred Stieglitz Posteriorment, residí a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial Conreà alternativament la fotografia i la pintura, que abandonà de manera definitiva cap al 1920 Cal remarcar-ne les fotografies que publicà a “Vogue” o a “Vanity Fair”, principalment retrats, als quals donà caràcter directe i expressiu Fou director del departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York 1947-62
Luang Pibul Songgram
Història
Militar
Polític i militar tailandès.
Oficial de l’exèrcit, participà en el cop d’estat conservador del 1932 El 1938 assumí el poder i implantà una dictadura dretana i fortament nacionalista canvià el nom de Siam per Tailàndia i reivindicà diverses terres de Cambodja i Laos Collaborà amb els japonesos 1941-45 contra Cambodja i Malàisia Destituït 1945, tornà al poder mitjançant un cop de força 1948-57 Donà suport als francesos durant la guerra d’Indoxina, i des del 1955 intentà de liberalitzar el seu règim Enderrocat per un cop d’estat 1957, és retirà al Japó
Hjalmar Emil Fredrik Söderberg
Literatura sueca
Teatre
Narrador i dramaturg suec.
Amb un estil punyent i exquisit, servit per una gran honestedat, donà cos artístic a una visió liberal i escèptica del món Entre les seves obres primerenques, Förvillelser ‘Esgarriaments’, 1901 i Doktor Glas 1905 escandalitzaren per la franquesa amb què abordava la qüestió sexual A Martin Bircks ungdom ‘La jovenesa de Martin Bircks’, 1930, sobre un fons liberal i religiosament escèptic, hi ha una de les descripcions més delicades sobre la infantesa de la literatura sueca En canvi, a Den förvandlade Messias ‘El Messies trasmudat’, 1932 hi ha un interès ben definit per la religió
Jaume Sitjó
Literatura catalana
Cristianisme
Bisbe i escriptor.
Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell
,
Friedrich Karl von Savigny
Història
Història del dret
Jurisconsult i polític alemany.
Fou professor a les universitats de Marburg, Landshut i Berlín Com a ministre del govern prussià 1842-48 intervingué en la revisió del codi civil És considerat el fundador de l’escola històrica alemanya, que defensa l’origen popular del dret i dóna una gran importància a l’element consuetudinari Contribuí a la renovació dels estudis jurídics Especialista en dret romà, és autor de Geschichte des römischen Rechts im Mittelalter ‘Història del dret romà a l’edat mitjana’, 1815-31 i System des heutigen römischen Rechts ‘Sistema del dret romà actual’, 1840-49
Pere Sanahüja i Vallverdú
Historiografia
Historiador.
Frare franciscà, fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real 1909-10 a Balaguer 1913-26, a Berga 1926-30 i a Lleida 1930-36 Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1956 És autor, també, de L’antiga ciutat de Balaguer 1930 i d’una important Història de Balaguer , que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager 1961