Resultats de la cerca

Jesuïta 1747, en el moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i se n’anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales València 1800, que consta de faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant

Desenvolupà pràcticament tota la seva carrera de jugador en la Unió Esportiva Lleida 1982-96 la temporada 1993-94 ho feu a la primera divisió Jugava de migcampista i és el futbolista que més partits ha disputat en tota la història de l’equip lleidatà, del qual fou capità durant moltes temporades Com a entrenador, ha dirigit el Lleida en diverses etapes 1996-97, 1998-99, 2000-01, 2003-06 També ha entrenat el Reus Deportiu i el Futbol Club Ascó

El 1960 entrà a la directiva del Club Tennis Sabadell, que presidí 1975-83 Formà part del Patronat d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell 1965-79 L’any 1984 fou nomenat tresorer de la Federació Catalana de Tennis, i el 1988, vicepresident econòmic L’any 1993 fou nomenat vicepresident d’honor de la federació catalana El 1994 fou l’organitzador del primer Campionat de Catalunya per comarques de tennis Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Central, fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1998-2003 procedent del Rabotnicki de Skopje Disputà la primera competició europea en la història del club tarragoní, la Copa CEV 2000-01 i guanyà dos cops la Lliga Catalana 2002, 2003 Es retirà l’any 2003, però seguí vinculat al CV Sant Pere i Sant Pau El 2007 entrenà l’equip cadet, i el 2008 s’incorporà a la junta directiva del club, de què formà part durant un any

S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

El 1943 fou nomenat vicepresident de la Societat de Caçadors La Protectora El 1958 es proclamà campió d’Espanya novell de tir i guanyà també el gran premi de Barcelona Fou president de la Federació de Caça de Tarragona 1972-92, sotspresident del consell territorial, vocal del consell català i delegat territorial d’esports a Tarragona de la Generalitat de Catalunya 1990-94Organitzà i fou jurat de nombroses competicions de caça Fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça , 2 toms, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 n’existeix una edició del 1980 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 2a ed, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…

Vida i obra Estudiós del dret i les institucions medievals, signà alguns articles amb el pseudònim Guillem de Sa Vall Estudià dret a València i a Saragossa, on obtingué 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria exercí a Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i, finalment, a Vic Osona, 1935-53 A…

Desenvolupament enciclopèdic Té el caràcter de fundació pública i l’objectiu de fomentar la investigació científica sobre temes relacionats amb les Balears, editar publicacions sobre les Illes, assessorar el Govern Balear sobre temes culturals i promoure la difusió de la cultura pròpia La seva creació suposava la culminació d’un procés iniciat al final dels anys seixanta i que recollia una proposta dels professors Ángel Raimundo Fernández i Santiago Sebastián López de la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB La proposta es canalitzà a través del diputat provincial…

Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa