Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
fetgera blanca
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, alta de 10 a 30 cm, de fulles cordiformes, de flors terminals solitàries de color blanc i de fruits capsulars.
És comuna als prats humits i als aiguamolls dels Pirineus
falguera mascle
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma gruixut i erecte, de fulles molt dividides, de color verd fosc, de 30 a 130 cm, amb sorus arrodonits.
Es fa en boscs humits i fondalades, als Pirineus i altres muntanyes plujoses Té propietats vermífugues
calent | calenta
Pintura
Dit dels tons de color inclosos en l’espectre electromagnètic visible entre la longitud d’ona de 5 000 Å (verd groguenc) i 7 500 Å (vermell fosc).
Una gamma de colors o un quadre són calents quan hi ha un predomini de colors i matisos grocs, taronges, marrons o vermells
arc senil
Oftalmologia
Opacitat de la còrnia de l’ull, de forma circular i color blau grisós, que es presenta sovint en els ancians per degeneració adiposa de les cèl·lules còrnies.
escarabat de les flors
Entomologia
Escarabat, de la família dels escarabeids, d’un parell de cm de longitud i de color verd clar daurat a la part superior i vermell a la inferior.
És comú als Països Catalans
escarabat banyut
Escarabat banyut (Copris sphaeropterus)
Brian du Preez (CC BY-SA)
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels escarabeids, de color negre i cos corpulent, en el mascle proveït d’una punxa corbada damunt la part superior del tòrax.
Moltes espècies són comunes als Països Catalans
acàlef luminiscent
acàlef luminiscent
© Fototeca.cat
Zoologia
Medusa de la classe dels escifozous, de l’ordre de les discomeduses, d’uns 7 cm de diàmetre i de color rosat, que emet llum a la nit.
Només posseix 8 tentacles marginals És especialment abundant durant la primavera i l’estiu
martinet blanc
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 55 cm, de color blanc, amb el bec i les potes negres i els dits grocs.
A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes
malva
Malva originària de Tuníssia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles simples palmatinervades, de flors pentàmeres de color purpuri, rosat o blanc, i de fruits en esquizocarp.
llima
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels anisomiaris, de la família dels pectínids, de 2 a 2,5 cm de llargada i amb la conquilla de color vermell brillant.
Es troba a la Mediterrània, a sota de les pedres, des de la superfície fins a uns 50 m de profunditat