Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
port de Banyells
Pas
Pas (2545 m alt) del camí d’Ordino a Las Cabanas obert a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el pic de Banyells (2702 m), al nord-oest, i el pic del Salt (2767 m), al sud-est, al límit entre Andorra i el País de Foix.
Baciver
Coma
Coma de la capçalera del riu Malo, afluent de la Garona, dins el terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), sota el tuc de Baciver (2 644 m alt.), el qual es troba dins el terme de Salardú (Vall d’Aran) i que constitueix el límit meridional del pla de Beret.
Al centre de la coma hi ha l' estany del Baciver
Gallecs
Sector de Gallecs de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble, de població disseminada, del municipi de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al N de la vila, vora el límit amb els termes de Palau-solità i Plegamans (dins el qual, un veïnat pròxim, duu el nom de Gallecs) i de Montcada i Reixac (enclavament de l’Estany de Gallecs).
L’església parroquial Santa Maria de Gallecs és romànica segle XII Durant els anys setanta, hom projectà de construir en aquest indret una ciutat de nova planta Santa Maria de Gallecs , però tot i haver-se iniciat el procés d’expropiació de terrenys, el projecte de moment resta paralitzat
riu dels Estrets
Riu
Afluent per la dreta del riu d’Algars que neix al vessant occidental del massís dels Ports de Beseit (serra de l’Espina); forma, al seu curs mitjà, el congost anomenat els Estrets d’Arnes, i desguassa al límit dels termes d’Arnes i d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Espioca
Venta, molí i torre d'Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu
lluerna
Dret català
Obertura destinada a rebre llum a través del predi veí, que té una amplària constant, en el parament extern, de dotze centímetres i una alçària variable, entre la mínima de quaranta-cinc centímetres i la màxima de setanta, establerta pel dret civil català com a límit del dret de propietat.
L’existència d’una lluerna legítima obliga el veí a deixar en la seva edificació una adrona d’un metre quadrat
Catalunya Vella
Geografia històrica
Part de Catalunya entre la serra de l’Albera, al N, el massís de Garraf, al S, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l’Anoia i del Segre, a l’W (tanmateix, el Llobregat era indicat, per simplificació, com a límit occidental).
Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom des del…
els Masos de Baiarri
Antic terme del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els barrancs de Llabro i de l’Infern, enfront del monestir de Sant Pere de les Maleses, enclavat entre els d’Hortoneda de la Conca i Baén, al límit amb el Pallars Sobirà.
el Grau
Pas
Pas de l’antic camí ral d’Olot a Vic, que supera el cingle que limita la vall d’en Bas amb el Cabrerès al límit dels termes de la Vall d’en Bas (Garrotxa) i de Rupit i Pruit (Osona), on es troba la masia i antic hostal del Grau
.
Àger
Àger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal d’Àger, d’una extensió de 160,57 km 2 , comprèn la major part de la vall d’Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d’Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà A ponent, la divisòria passa per la Noguera Ribagorçana des de l’estret de Mont-rebei o portell de Montsec o de Claramunt fins al congost de Blancafort, on hi ha el pantà de Canelles en aquest…