Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Colectivo Cine de Clase
Cinematografia
Col·lectiu constituït pel matrimoni format per Helena Lumbreras Giménez (Conca 1934 - Barcelona 1995) i Marià, Maro, Lisa Escaned (Albalat de Cinca, Osca 1945), catedràtic de filosofia.
Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les repercussions…
Cinemateca Municipal de Barcelona
Cinematografia
Organisme que recollí i custodià les filmacions fetes a petició del Consistori.
El fons és format per 152 títols, dels quals són particularment valuoses i interessants les filmacions de les primeres fires de mostres 1920-24, els preparatius de l’Exposició Internacional del 1929 1927-30, el període de la República Catalana, la vida de l’alcaldia durant el mandat de Josep Maria de Porcioles 1952-66 i alguns premis de Cinematografia professional i amateur Ciutat de Barcelona El material arriba fins a l’any 1972 L’entitat havia de vetllar pel patrimoni fílmic que s’anava generant, d’una banda, des de l’àmbit educatiu, amb la primera sessió de cinema el 1922 que…
Fernando Lerín

Fernando Lerín
Pintura
Pintor.
És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…
República Democràtica Popular de Corea 2018
Estat
L’any 2018, el règim de Corea del Nord va avançar decididament cap a la distensió en la seva fràgil relació amb Corea del Sud i els Estats Units Així, Pyongyang va deixar enrere la retòrica bellicista i va desplegar una agenda econòmica i diplomàtica sense precedents amb Corea del Sud, amb la celebració de dos grans cimeres amb el president sud-coreà, Moon Jae-in una a la frontera entre ambdós països, a l’abril, i una altra a Pyongyang, al setembre D’altra banda, el primer semestre de l’any va estar marcat per enormes esforços diplomàtics de les dues Corees per a apropar posicions amb els…
Fiji 2009
Estat
El règim militar va augmentar el seu control sobre la societat i va endurir la seva posició de força en el transcurs del 2009 Al mes de gener, el general Bainimarama va afirmar, davant de l'Assemblea de les Nacions Unides, que el seu país no celebraria eleccions fins que s'haguessin portat a terme les reformes necessàries, i que aquest procés podia trigar deu anys Com a resposta, els països del Fòrum de les Illes del Pacífic PIF van anunciar sancions contra el règim fijià, i al març el Commonwealth va establir un termini de sis mesos per a la celebració d'eleccions, sota l'…
Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord
Economia
Acord signat el 1992 entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic pel qual hom creava en el territori dels tres estats una zona de lliure comerç.
Precedit de l’Acord de Lliure Comerç Canadà-Estats Units d'Amèrica del 1988, entrà en vigor l’1 de gener de 1994 i preveia l’eliminació de totes les taxes sobre la circulació de béns en un període comprès entre deu i quinze anys Prohibí també l'establiment d'aranzels a les administracions locals dels estats federats Mèxic i EUA i de les províncies canadenques Altres clàusules afectaven la lliure circulació de capitals, les inversions bancàries, la protecció al medi natural i la resolució de litigis S’unificaren també criteris sobre drets de la propietat intellectual i sobre espionatge…
Baus

Armes dels Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.
Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força…
Sant Pere de Palou de Torà (Massoteres)
Art romànic
Situació Petit edifici molt restaurat que conserva l’absis del final del període romànic ECSA-X Solé L’església de Sant Pere és dalt d’un turó situat al NE del nucli de població de Palou de Torà, dit també Palouet, que s’emplaça a 501 m d’altitud, al sector del llevant del terme municipal, vora el torrent de Palou Mapa 34-14 361 Situació 31TCG644294 Palou de Torà és situat a uns 4,5 km de Massoteres per la carretera LV-3114, que finalitza al mateix poble de Palouet Des d’aquí, per a arribar a l’església de Sant Pere, cal prendre una pista que se’n va cap a l’E, des d’on s’albira molt aviat la…
Santa Maria Magdalena (Lleida)
Art romànic
Aquesta església parroquial era situada en un raval a llevant del turó de la Suda El caràcter menestral d’aquest barri facilità el seu ràpid creixement És documentat des del 1154, en què s’esmenta el raval “ dicitur Villanova, ad portam de Corbins ” La primera menció de l’església de Santa Maria Magdalena és de l’any 1163, en una donació feta per Pere del Talladell a favor d’un tal Joan de Santa Maria Magdalena L’any 1168 hom sap que aquest Joan de Santa Maria havia de pagar un cens de 12 diners per habitar a l’església de Santa Maria Magdalena Aquest mateix any l’església apareix relacionada…
Els ciconiformes: agrons i cigonyes
Els ardeids, ocells del grup dels ciconiformes, difereixen de les cigonyes pel fet d’ésser propis d’aiguamolls No obstant això, el conegut esplugabous Bubulcus ibis és característic de veure seguint els ramats de bous, a les terres pròximes dels aiguamolls i les llacunes litorals Xavier Bartrolí Les espècies representatives, que donen la fesomia a aquest ordre dels ciconiformes Ciconiiformes són els grans i esvelts camallargs —com el bernat pescaire i la cigonya—, tot i que la família dels ardeids compta amb alguna espècie petita, com és ara el martinet menut, que no ultrapassa els 35 cm…