Resultats de la cerca

Fill de Manuel Pereña i Puente Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal 1909, que convertí en diari bilingüe Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909 Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat Catalana 1914 El 1917…

Fill del vescomte Pere II de Gabardà i de la vescomtessa Guiscarda de Bearn, que li cedí el govern dels seus vescomtats Es casà vers el 1145 amb Matella dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona Assistí als setges de Fraga i Lleida 1149 Rebé del comte de Barcelona les viles d’Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua pel seu oncle Cèntul VI de Bearn de les senyories d’Uncastillo i Saragossa Fundà el priorat d’Ordios 1153 El succeí el seu fill, el vescomte GastóV, sota la tutela de la seva mare Guiscarda La seva muller tornà a casar-se, amb Cèntul III, comte de Bigorra

Fill segon d’Huguet de Llupià-Bages, senyor de Bages de Rosselló Canonge de València, fou nomenat bisbe de Tortosa 1379-97 El 1388 establí en la seva diòcesi la festa de la Immaculada Concepció, i promulgà diverses constitucions sinodals els anys 1390, 1393 i 1397 Arran de la mort de Joan I, formà part de l’ambaixada que es traslladà a Sicília per visitar Martí l’Humà i urgir-li la tornada al Principat de Catalunya Benet XIII el transferí a la seu de València 1397-1427 Participà, el 1048, en el concili de la Real, a Perpinyà Fou, encara, autor de diverses constitucions litúrgiques i sinodals…

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de Sant Francesc, a…

Durant l’ocupació francesa exercí alguns càrrecs administratius, la qual cosa l’obligà posteriorment a abandonar Espanya El 1819, en haver tornat, publicà Miscelánea de comercio, artes y literatura , la traducció de les obres d’Horaci 1820-22 i algunes comèdies i sarsueles Dirigí El Imparcial El 1833 començà a exercir el ministeri de foment, creat aleshores, des del qual implantà la divisió peninsular en províncies i foren creats els sotsdelegats de foment els futurs governadors civils Fou important la seva labor per activar la reforma del sistema tributari programada per Ramón…

Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Madrid des del 1968, el 1966 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari en 1971-89 S'ha dedicat sobretot a la filologia Dialectología española , 1960 i a la història literària, i ha fet estudis i edicions de diversos poetes És autor també, entre altres treballs, de Las Sonatas de Ramón del Valle Inclán 1951, La moda picaresca 1961, Lope de Vega Vida y obra 1961, Camilo José Cela Acercamiento a un escritor 1962 i La realidad esperpéntica 1969 Ha conreat, també, el conte Un balcón a la plaza 1965, El mundo puede…

Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar Saragossa

Estudià filologia catalana i llengua alemanya És autora de les novelles Els nens de l'Elisa 2006, obra finalista al premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2004, L'escriptora morta 2008, Núvols baixos 2009 i La mirada del fill 2012 Algunes de les seves narracions estan incloses en les antologies Dones i literatura a Lleida 1997, VIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda 1997, Estrenes 2005, Escata de drac 2012 i Des lettres et des femmes La femme face aux défis de l'històire 2013 Guanyà el XVIII premi Joan Fuster de narrativa Ciutat d'Almenara També ha publicat el relat de ficció…

Graduat 1964 i doctorat 1968 en biologia per la Universitat de Harvard, collaborà estretament amb Edward Osborne Wilson Professor d’ecologia i de biologia evolutiva a la Florida State University 1968-97 i a la University of Tennessee des d’aquest darrer any, on dirigeix l’Institut d’Invasions Biològiques, desenvolupà una teoria de l’isolament biogeogràfic, per la qual guanyà el premi Mercer 1971 i que posteriorment, en part, refutà i reformulà Autor d’uns 350 treballs sobre ecologia de comunitats i espècies invasores , cal destacar el volum collectiu Strangers in Paradise Impact and…

Tracta dels amors d’un noi i una noia expòsits, que pasturen els ramats de llurs amos La ingenuïtat d’ambdós protagonistes, la iniciació sexual de Dafnis i la satisfacció a la fi de llur passió amorosa són els temes centrals de l’obra Ha estat traduïda al català per Ramon Miquel i Planas 1905, Joan Ll Puig-Franqueses 1931 i Jaume Berenguer i Amenós 1963 Aquesta faula ha originat una òpera ballet de Joseph Bodin de Boismortier 1747, una opereta paròdica d’Offenbach 1860 i una simfonia coreogràfica de Maurice Ravel 1912, escrita per encàrrec de Serge de Diaghilev, modèlica per la…