Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Joan Clos i Matheu
Política
Polític.
Llicenciat en medicina 1974, s’especialitzà en anestesiologia i reanimació i en epidemiologia President de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de l’Associació Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària 1981-91, en 1979-81 fou director dels serveis sanitaris de l’ajuntament de Barcelona, i en 1981-83 coordinador de la subàrea de salut pública El 1983 fou elegit per primer cop regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSC Designat successivament director del districte de Ciutat Vella 1987, segon tinent d’alcalde 1991 i primer tinent d’alcalde i president de la comissió d’hisenda i…
lutita

Lutita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.
La roca és formada per grans molt fins, més del 50% dels quals són de mida inferior a 0,625 mm Segons la mida del gra, pren noms diferents llims quan té els grans d’entre 0,625 i 0,004 mm, i argiles amb els grans més petits de 0,004 mm Pot tenir estructures sedimentàries i variar de color, de fissibilitat i de contingut de matèria orgànica, i pot contenir fòssils Els minerals principals són del grup de les argiles, com ara la caolinita, lamontmorillonita i la illita, a més de clorita i quars de mida del llim, i també conté feldspats i carbonats Per a determinar la composició mineralògica de…
Albert de Quintana i Combis
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jaume el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i…
,
Antoni de Martí i Franquès

Antoni Martí i Franquès
Científic.
Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya Estudià a Cervera 1762-64 Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació 1786, fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1786, hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico 1790, on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a Madrid 1795,…
Cercle Català de Negocis
Economia
Entitat fundada l’any 2008 per un grup d’economistes.
Nasqué amb l’objectiu d’aglutinar i coordinar els empresaris partidaris de la independència de Catalunya, i de constituir una plataforma per a exposar públicament els arguments segons els quals l’estat propi suposaria una millora substancial de la capacitat econòmica del país i del benestar dels seus ciutadans L’organització denuncia també el que considera greuges econòmics derivats de la pertinença a l’Estat espanyol molt especialment el dèficit fiscal i replica els arguments partidaris de la permanència de Catalunya a Espanya Promou debats i conferències i té una presència activa en els…
Art Spiegelman
Disseny i arts gràfiques
Autor i dibuixant de còmics nord-americà.
Fill de refugiats judeopolonesos, d’infant emigrà amb els seus pares a Nova York, on cursà estudis d’art i filosofia inacabats Posteriorment treballà en la indústria gràfica i creà alguns còmics, molt influït per l’ambient underground d’aleshores Després d’un collapse nerviós a resultes del qual fou internat en un centre psiquiàtric, anà a San Francisco 1972, on fou professor d’art i publicà diversos còmics, entre els quals cal citar Prisoner on the Hell Planet , sobre el suïcidi de la seva mare Un altre cop a Nova York, del 1979 al 1987 fou professor de la New York School for Visual Arts En…
Dino de Laurentiis
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el productor cinematogràfic nord-americà d’origen italià Agostino de Laurentiis.
Començà a treballar de molt jove en la indústria cinematogràfica Després de ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, recomençà amb Carlo Ponti , amb el qual produí alguns dels més destacats films de la postguerra, entre els quals La Strada 1954, de Federico Fellini , guardonada l’any 1957 amb l’Oscar a la millor pellícula estrangera Produí, també, aquests anys, Riso amaro 1949, de Giuseppe De Santis, amb la protagonista del qual, Silvana Mangano , es casaria el mateix any, Ulisse 1954, de Mario Camerini, i War and Peace 1956, de King Vidor El 1964 creà els seus propis estudis, que…
Nicholas Grimshaw
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965 Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo 1988-93, el seu projecte més ambiciós La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath 1976 i BMW a Bracknell 1980 o els tallers d’impressió del Financial Times a Londres…
Comissió del Mercat de les Telecomunicacions

Seu a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
© CMT
Organisme regulador independent espanyol per al mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals vigent fins el 2013.
Adscrit al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, fou creat pel Reial decret llei 6/1996, de 7 de juny, de liberalització de les telecomunicacions El seu objecte, funcions i composició es modificaren arran de l’entrada en vigor de la llei 32/2003 general de telecomunicacions S’encarregava d’establir i supervisar les obligacions específiques que havien de complir els operadors, del foment de la competència en els mercats dels serveis audiovisuals i de la resolució de conflictes entre els operadors A més de les funcions esmentades, assignava la numeració telefònica als operadors i vetllava…
Centre d’Art Santa Mònica
Centre d’art contemporani dependent del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inaugurat el 1988.
Té la seu a l’antic convent d’aquest nom situat a la Rambla de Barcelona Rehabilitat pels arquitectes Viaplana-Piñón, fou la primera infraestructura artística que s’obrí a Barcelona després de la reinstauració de la democràcia El centre s’orientà des dels inicis envers les avantguardes en art català i en tendències contemporànies internacionals Organitza exposicions tant individuals com collectives, tant d’artistes nacionals com d’internacionals, en totes les disciplines possibles El claustre allotja les exposicions principals l’Espai Vídeo i l’Espai Annex n'acullen de formats més petits A…