Resultats de la cerca
Es mostren 34897 resultats
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
vidre metàl·lic
Química
Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida (106 °C per segon) que els impedeix de cristal·litzar.
Els composts d’aquesta estructura presenten supraconductivitat i tenen aplicacions en la fabricació de pantalles magnètiques, en la protecció anticorrosió i en les bombolles magnètiques
hidròxid de beril·li
Química
Pólvores blanques que es descomponen en òxid de beril·li quan són escalfades, solubles en àcids i en bases, obtingudes per precipitació amb àlcali d’una solució pura d’acetat de beril·li.
De l’hidròxid de berilli hom obté el berilli i l’òxid de berilli
aranger gran
Botànica
Agronomia
Arbre semblant a l’aranger, de la família de les rutàcies, però més gros, amb menys espines i amb ales peciolars no tan dilatades; els seus fruits són les aranges grans
.
Indígena de Malàisia i de la Polinèsia, ha estat introduït a les Antilles i en altres terres de clima calorós
òrgan administratiu
Dret administratiu
Unitat administrativa integrada per una esfera d’atribucions i competències i una sèrie de mitjans materials, que són exercits i utilitzats per una o més persones adscrites a la indicada unitat.
A Catalunya, els òrgans administratius es classifiquen en centrals i territorials segons l’abast de la competència que tenen atribuïda a tot Catalunya o a un àmbit territorial concret, respectivament D’altra banda, segons el tipus de funcions que han de desenvolupar, es classifiquen també en consultius i actius i poden tenir caràcter collegiat
autocartera
Economia
Part de la cartera d’una societat formada per accions pròpies o de societats del grup empresarial al qual pertany i també per les que són en possessió de tercers testaferros.
El seu objectiu és permetre de manipular les cotitzacions a borsa sosteniment de preus o exercir l’autocontrol contra intrusions no desitjades raiders Per tal com constitueix un capital inexistent, cal restar-lo dels fons propis La legislació espanyola 1988 permet l’autocartera, però obliga a la constitució d’una reserva no disponible i d’un import equivalent
semaler
Tecnologia
Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc, les peces de pell o de cuir d’una tina, d’un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna operació.
estrigiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, de cap gros, amb les plomes de la cara disposades en forma de discs al voltant dels ulls, que són molt desenvolupats i orientats cap endavant.
Tenen el bec curt, fort i molt ganxut, les ales amples, les potes fortes i quatre dits amb urpa a cada peu S'alimenten d’insectes, rosegadors i petits ocells, els quals, s’empassen sencers, i més tard en vomiten, en forma de boles, les parts no digeribles pèls, ossos, plomes, etc Presenten pavelló auditiu rudimentari L’odre comprèn dues famílies, la dels estrígids i la dels titònids
jou
Els tres tipus de jou emprats als Països Catalans
© Fototeca.cat
Agronomia
Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, dos ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro.
A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga És emprat a tot el Pirineu català, al Camp de Tarragona i al País Valencià El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins Predomina a la part septentrional de Catalunya El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda És emprat sobretot a la part…
jam-session
Música
Nom amb què són conegudes les trobades de caràcter informal de músics de jazz en les quals aquests interpreten i improvisen sobre temes diversos sense subjectar-se a cap programació prèvia.
Al marge dels circuits comercials en els seus inicis, tingueren una gran importància com a nuclis de desenvolupament de les idees renovadores del bop els anys quaranta Posteriorment, el terme ha estat aplicat a certes fórmules de concert, generalment en petits locals, en les quals preval l’aspecte competitiu