Resultats de la cerca

Es formà a Llotja amb Fèlix Mestres Guanyà la medalla d’or del concurs Masriera el 1929, any en què exposà per primer cop a La Pinacoteca Adscrit al Saló de Barcelona, des dels anys trenta féu exposicions individuals d’obres d’un realisme vist amb sensibilitat i lirisme Reuní una importantíssima collecció d’indumentària, exposada al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona el 1933, i donada en part, el 1969, al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona Contribuí a la revaloració del carrer de Montcada Publicà Un siglo de modas barcelonesas 1750-1850 1944, Historia de la navegación aérea…

Fill d’un comerciant italià Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana A Roma assolí la canongia de la collegiata de Xàtiva i retornà a València Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs augustinians de Morella Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice 1703, impugnant l’obra de Carlo Cesare Malvasia…

Fill de colons portuguesos establerts a Angola el 1938 Empresonat en 1961-72 al camp de concentració de Tarrafal Cap Verd per la seva participació en el MPLA Movimento Popular de Liberaçao de Angola, la concessió d’un premi a la seva novella de denúncia Luuanda 1965 fou el motiu adduït per a prohibir l’Associació d’Escriptors Portuguesos Ha publicat altres novelles i narracions de temàtica similar A cidade e a infãncia 1960, A vida verdadeira de Domingos Xavier 1971, Vidas novas 1974, No antigamente, na vida 1974, Nós, os de makalusu 1975, Macandumba 1978, João Vêncio os seus amores 1979 i…

Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio 1890, La…

Residí a París, on fou deixeble de Carle Vernet 1808 i de PN Guérin 1810, que professava el neoclassicisme davidià Influït pel baró Gros, al Salon del 1812 exposà amb èxit el seu Oficial de caçadors Louvre, fogós exponent del que Guérin qualificà de “pintura d’insensat” Anà a Itàlia 1816, on l’Académie de France de Roma el decebé, i, novament a París, pintà el Rai de la “Medusa ", que exposà al Salon del 1819 Louvre i que E Delacroix considerà una revelació Un viatge a Anglaterra 1820 li revelà l’escola anglesa, i pintà el Derby d’Epson Louvre En tornar pintà diversos retrats de…

Professor al Conservatoire des Arts et Métiers 1940, a l’Institut d’Études Politiques de París 1945 i a l’École Pratique des Hautes Études 1949 Estudià l’evolució socioeconòmica dels països desenvolupats, on destacà la importància de la diferenciació sectorial Aquest tema, juntament amb el de l’evolució de la productivitat, és el que tractà en nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Le Grand Espoir du XX e siècle 1949, Machinisme et Bien-être 1951, La Civilisation de 1975 1967, La Civilisation de 1995 1970, Economie et Société 1972, Quarante ans de recherches 1978, La Civilisation de…

En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra Mundial el…

Es donà a conèixer amb la novella As covas do rei Cintolo 1956, en la línia de fantasia i humor d’Alvaro Cunqueiro, bé que un any abans havia publicat Ribanzo , en el mateix gènere, al qual retornà amb A xeva sagrada 1960 i A vila sulagada 1981, premi Blanco Amor Escriví també nombroses obres de teatre, sovint grans quadres històrics on, emparat en figures de la llegenda o de la història gallega, presenta problemes de l’actualitat Prisciliano 1970, Xelmírez 1974, Os irmandiños 1978, Pedro Madruga 1981 i A diáspora 1981 Fou també autor d’assaigs O esprito de Galiza 1955, De la Saudade y sus…

Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto potere 1954,…

Conegut també amb els noms d’Utagawa o Andō Hiroshige, és considerat el paisatgista nipó més important del segle XIX Hom li atribueix prop de 8000 estampes, entre les quals es destaquen les Cinquanta-tres vistes de la ruta de Tōkaidō 1833, els Vint-i-vuit paisatges sota la lluna i les Cent vistes d’Edo 1853-56 també en feu algunes de tema històric Fou un mestre a copsar amb un dibuix precís i un color ric i matisat, les característiques d’un lloc determinat a qualsevol hora del dia i els fenòmens de la natura, especialment la neu i la pluja Vers el 1865 foren conegudes a Europa estampes seves…