Resultats de la cerca
Es mostren 90654 resultats
Caixa d’Enginyers
Economia
Societat cooperativa d’estalvi i crèdit fundada el 1967.
Amb uns 200000 socis 2020, desenvolupa l’activitat al territori de l’Estat espanyol, bé que sobretot a Catalunya Té la seu central a Barcelona, i està orientada a donar servei als professionals, ja siguin enginyers o d’altres professions És l’entitat matriu del Grup Caixa d’Enginyers , que integra també Caixa d’Enginyers Gestió societat gestora de fons d’inversió, Caixa d’Enginyers Vida i Pensions societat gestora d’assegurances, reassegurances i fons de pensions, Caixa d’Enginyers bancassegurances operador d’assegurances, Ingenium Shopping cooperativa de consumidors i Norbolsa d’…
trompeta de la mort

Trompetes de la mort
© Marco Bertolini
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 5 a 12 cm d’alt, en forma de corn, buit per dins, de color gris fosc o bru negrós, amb la superfície himenial simpleme nt rugosa.
Es troba en boscs, sobre terra humida i humífera Les trompetes són de bon menjar, i hom les conserva seques en enfilalls
sofre
Sofre natiu sobre ofites
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…
Yijing
Llibre xinès anònim, molt antic (dinastia zhou), considerat pels confucianistes com un dels ‘‘cinc clàssics’’.
El seu nucli originari és un text molt obscur, de caràcter endevinatori, basat en els 64 hexagrams que resulten de combinar els vuit trigrams o bagua Consta, a més, de 7 apèndixs, anomenats Les deu ales , d’origen divers, que contenen concepcions filosòfiques que han exercit una gran influència en la història del pensament xinès
el Bruc

El campanar de l’església de Santa Maria del Bruc, amb la torreta afegida a final del segle XIX
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal del Bruc, de 47,21 km 2 , a l’extrem de llevant de la comarca, es troba en contacte amb el Bages i el Baix Llobregat i s’estén als vessants sudoccidentals del massís de Montserrat, a l’est del coll del Bruc, fora ja de la conca de l’Anoia Dins la comarca de l’Anoia limita amb els termes dels Hostalets de Pierola S, Piera SW i Castellolí W Té contacte dins la comarca del Bages amb Castellfollit del Boix NW, Sant Salvador de Guardiola N, Marganell i Monistrol de Montserrat E, i dins el Baix Llobregat amb Collbató SE Formen els límits de llevant els pics…
Receptari de Can Arquer de Goscons
Gastronomia
Receptari de cuina dels Arquer de Goscons (Arenys de Munt).
Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “pollastre amb cireres” provinent d’aquest receptari del Maresme
Vila-real
Vista aèria de Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…
Vinicunca

Vista de Vinicunca
Nathali Castaño (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Muntanya de la serralada de Vilcanota (Perú), als Andes, de 5.200 m d’altitud, entre els districtes de Cusipata (Quispicanchi) i Pitumarca (
Canchis).
És coneguda per les franges de colors que la conformen La varietat cromàtica de les franges és deguda als diferents minerals que la componen el rosat és per l’argila vermella, les fangolites i la sorra el blanc pel gres de quars i les margues el vermell per les argillites i les argiles pertanyents al Terciari superior el verd per les fillites i les argiles riques en ferro magnesià el marró terrós és producte del fanglomerat compost per roca amb magnesi pertanyent a l’era quaternària, i el color groc mostassa pel gres calcari ric en minerals sulfurats Situada a només dues hores de…