Resultats de la cerca

De formació jazzística i influït per Dizzy Gillespie i Charlie Parker, s’especialitzà en cançons de melodia agradable que esdevenien èxits ràpidament Fou un típic autor del so brill building dels anys seixanta, que agrupava compositors de melodies similars per als ídols dels adolescents El 1957 Marty Robbins popularitzà per primer cop una cançó seva, The Story of my Life Des d’aleshores, i amb Hal David, compongué per a artistes com Shirelles, Carpenters, Neil Diamond, Roberta Flack i, sobretot, Dione Warwick L’any 1969 obtingué dos Oscar per la cançó Raindrops Keep Fallin’ on…

Formació pionera de rock a Barcelona, en els seus inicis reivindicava el rockabilly i el rock-and-roll dels anys cinquanta Debutà discogràficament el 1981 amb Cerveza, chicas y rockabilly La formació canvià a mitjan anys vuitanta amb la incorporació de Dani Nello saxo i harmònica, que deixà el grup el 1996, Jorge Rebenaque teclats i Sergi Manobens baix El 1987 aconseguí grans èxits a Espanya i Amèrica del Sud amb Más allá del bien y del mal , Mediterráneo o Bajo la luz de la luna Seguiren En cuerpo y alma 1990, Tiempos de rock'n'roll 1991, La rosa y la cruz 1993, Esto es…

Considerada una de les bandes més notables dels anys vuitanta, dècada durant la qual obtingué un bon nombre d’èxits, nasqué en plena explosió punk el seu estil abastava des del pop al reggae i sabé aglutinar virtuosisme, talent i comercialitat, de manera que esdevingué un dels clàssics moderns Can't Stand Loosing You fou el seu primer gran èxit, seguit en les llistes per So Lonely o Roxanne Després dels àlbums Outlandos d’Amour 1979, Reggatta de Blanc 1979, Zenyatta Mondatta 1980, Ghost in the Machine 1981, Sinchronicity 1983 i el recopilatori Every Breath You Take The Singles…

S'orientà en un primer moment vers la publicació d’autors nord-catalans en català, sobretot novella, assaig i còmics, amb l’objectiu prioritari de difondre la literatura i la producció escrita en català a la Catalunya del Nord, empresa en la qual ha aconseguit èxits remarcables, com ara la projecció d’alguns escriptors nord-catalans a tota l’àrea catalanoparlant, entre d'altres,  Joan-Lluís Lluís  o Joan-Daniel Bezsonoff Amb el temps, però, atesa la situació sociolingüística, ha modificat l'estratègia i cada cop més ha inclòs en el seu catàleg obres tant en català com en francès…

Ha obert colleccions en un ventall ampli de gèneres literaris com ara la narrativa “Tros de Paper”, “Narrativa/Empúries”, la poesia “Migjorn”, “El Ventall”, l’assaig “Biblioteca Universal Empúries”, l’estudi universitari “Les Naus d’Empúries” i la literatura juvenil “L’odissea”, “El laberint de paper”, entre d’altres El 1994 inicià un procés de fusió amb Edicions 62 Des del 1997 coedita amb l’editorial Anagrama la versió catalana de diversos llibres En els darrers anys, fins al 2004, Editorial Empúries tingué com a editor Bernat Puigtobella i es consolidà, dins del Grup 62, pels èxits…

El 1912, Adolph Zukor, posseïdor d’una cadena de sales d’exhibició, fundà la Famous Players Film Company, més endavant fusionada amb la Jesse Lasky Feature Play Company i amb la companyia d’exhibició i distribució Paramount Pictures Corporation Acollí diversos directors europeus Ernst Lubitsch, Joseph von Sternberg, Rouben Mamoulian, Billy Wilder que li atorgaren una imatge de luxe i sofisticació Tingué en nòmina actors com Rodolfo Valentino, Gloria Swanson, Mae West, els germans Marx, Gary Cooper, Charlton Heston, Kirk Douglas i Jerry Lewis, i directors com Cecil Bde Mille,…

Debutà el 1972, i el 1973, amb BRM, assolí un encoratjador cinquè lloc al Gran Premi de Bèlgica de Fórmula 1 L’any següent fitxà per Ferrari inicià una carrera brillant en guanyar el Campionat del Món de Fórmula 1 el 1975 El 1976 patí un accident al circuit de Nurburgring que li deixà gravíssimes cremades i seqüeles que afectaren la seva salut la resta de la seva vida, però aviat retornà a la competició i el 1977 guanyà el Campionat del Món per segon cop Al final d’aquest any fitxà per Brabham, però després de dues temporades sense èxits, el 1979 es retirà de la competició per fundar la…

Aprengué violí amb el seu pare, i a nou anys ja formava part d’un quartet Amb el patrocini del comte Eugen z Brvna pogué anar al Conservatori de Praga, on estudià amb FW Pixis i BD Weber Després d’algun èxit i de la finalització dels estudis tocà en l’orquestra del Teatre de la Ciutat després ho feu a Praga, Teplice i Horovice El 1826 anà a Viena, ciutat on ensenyà violí i establí amistat amb F Schubert El 1828 conegué N Paganini a Viena i quedà fortament impressionat Amb el temps adquirí una gran popularitat a Viena i a Bohèmia, on anava sovint El 1830 feu la coneixença de F…

Fill de Johann Friedrich Schröter 1724-1811, professor i intèrpret d’oboè alemany que el 1755 es traslladà a Varsòvia i germà de Corona, Johann Heinrich aprengué música primer amb el seu pare, i a deu anys ja interpretà un concert per a violí de KD von Dittersdorf a Leipzig L’edat del jove en el seu debut sembla que fou falsificada pel pare per tal que el talent de l’infant impressionés encara més l’audiència Després d’alguns anys d’èxits fent gires amb la seva família, el 1779 anà a Hanau amb el seu pare, i actuà amb Marie Enriette, una germana seva cantant, a Frankfurt 1780 i a…

Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero…