Resultats de la cerca
Es mostren 2219 resultats
Gamba roja pintada
Al territori estudiat, la gamba roja pintada és un migrador regular no gens escás, però d’una abundància variable segons els anys i les localitats Hiverna principalment a l’àrea nord-tropical d’Àfrica i Àsia i té, a més, una zona d’hivernada marginal a la conca Mediterrània i al S d’Europa, per la qual cosa es presenta en petites quantitats en algunes localitats de Catalunya, el País Valencià i les Balears Aquesta espècie migra realitzant llargues volades, desplaçant-se d’unes àrees de repòs i alimentació a d’altres, sense detenir-se pel camí, per la qual cosa la importància del flux que es…
Lloret
Veïnat
Veïnat del municipi de Roquetes (Baix Ebre), situat al vessant S del Caro.
El barranc de Lloret , que neix al racó dels Avellanars i forma, en part, el límit amb el terme de Mas de Barberans, és afluent, per la dreta, del barranc de Sant Antoni, tributari de l’Ebre
Lluís Ballesté Antich
Esport general
Dirigent esportiu.
Promotor de les bitlles catalanes, fundador i president del Club de Bitlles l’Ampolla i fundador, amb Gaspar Aguayo, de la primera lliga de bitlles de Tarragona 1989 Fou delegat de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling a Tarragona El 1995 inaugurà a l’Ampolla les primeres pistes permanents de bitlles catalanes
Joan Cid i Mulet

Joan Cid i Mulet
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista polític.
A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador i a La Publicitat
Miquel Mas Gayà
Ciclisme
Ciclista de pista.
Installat a Tortosa i soci de la Penya Ciclista BaixEbre “Ja Arribarem”, esdevingué cinc cops campió d’Espanya de mig fons i fou campió mundial de l’especialitat 1965
barrella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 30-60 cm d’alçària, ramificada des de la base, de fulles linears semicilíndriques, blanes, i flors espaiades, poc vistoses.
Viu en sòls salabrosos, vora estanys salats, salines, etc, de la regió mediterrània Per incineració dóna una cendra molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, la sosa o barrella Aquesta cendra constituí, fins al s XIX, una important primera matèria Al s XVIII el conreu de la barrella assolí la màxima extensió Els Països Catalans, igualment com les costes de Múrcia, d’Andalusia oriental i de Sicília, foren un dels principals proveïdors del mercat europeu N'hi hagué extenses zones de conreu i de fabricació a la regió d’Alacant, al delta de l’Ebre i a les planes occidentals…
Jesús i Maria
Barri
Antic poble
Barri i antic poble del municipi de Deltebre (Baix Ebre), situat al delta de l’Ebre, a l’esquerra del riu.
El seu creixement s’inicià a partir de la construcció del canal de l’esquerra de l'Ebre 1911 La població va en augment 2 486 h 1960 Els conreus principals són els d’arròs i d’hortalisses i els arbres fruiters L’habitatge és relativament disseminat i avui unit a la Cava Forma parròquia Fins el 1977 havia tingut ajuntament pedani dependent del de Tortosa
Mir Geribert
Història
Noble del comtat de Barcelona que es titulà príncep d’Olèrdola.
Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina