Al territori estudiat, la gamba roja pintada és un migrador regular no gens escás, però d’una abundància variable segons els anys i les localitats. Hiverna principalment a l’àrea nord-tropical d’Àfrica i Àsia i té, a més, una zona d’hivernada marginal a la conca Mediterrània i al S d’Europa, per la qual cosa es presenta en petites quantitats en algunes localitats de Catalunya, el País Valencià i les Balears.
Aquesta espècie migra realitzant llargues volades, desplaçant-se d’unes àrees de repòs i alimentació a d’altres, sense detenir-se pel camí, per la qual cosa la importància del flux que es detecta pot variar molt en zones properes. Així per exemple, a Catalunya i concretament al delta de l’Ebre, és comú i fins i tot abundant durant la primavera i la tardor, esporàdic però de vegades abundant a les zones humides del Baix Vinalopó i el Baix Segura i, en canvi, escàs als estanys rossellonesos i a les restants zones humides del País Valencià. D’una banda pot pensar-se que això és degut a una menor prospecció en aquestes darreres àrees, però també pot ser que les gambes roges pintades sobrevolin sense aturar-se, per la qual cosa passen molt més desapercebudes. També hom ha de tenir en compte que, segons les condicions de les zones humides que aquesta espècie utilitza per a aturar-se, l’abundància d’aquest ocell pot variar molt, cosa que s’adiu molt bé amb la irregularitat de les xifres d’aquesta espècie a les diferents localitats.
La migració de la primavera comença la primera desena de març i es perllonga fins els primers dies de maig, amb dades tardanes a mitjan aquest mes. Es més abundant al final de març i durant l’abril (màxima de 400 exemplars el 08.04.74 al delta de l’Ebre). La migració de la tardor és més nombrosa i es perllonga durant més temps; alguns anys arriben ja en un bon nombre al començament de juliol i augmenten durant el setembre i l’octubre (màxima de 700 exemplars el 31.10.76 al delta de l’Ebre) i encara poden observar-se ocells en trànsit tan tard com el novembre, i àdhuc el desembre.
La gamba roja pintada és un ocell més aviat dels aiguamolls i les zones humides d’aigua dolça, tot i que durant les migracions també se’l pot veure a les salines, platges, badies i d’altres ambients marins. Al delta de l’Ebre, durant l’hivern, és un ocell típic dels arrossars i les vores de les llacunes, i se’l veu molt més rarament als altres ambients.
A l’hivern és regular, però en quantitats molt variables i sempre poc importants. La zona d’hivernada més ben coneguda és el delta de l’Ebre (mitjana de 41 exemplars per als mesos de gener de 1979-85; màxima de 105 el 1980). També ha estat trobada en altres localitats, com els aiguamolls de l’Alt Empordà (un exemplar el gener de 1985), el delta del Llobregat (un exemplar el gener de 1985), l’albufera de València (una captura el gener de 1968 i una altra el gener de 1962), s’albufera d’es Grau a Menorca (5 ocells el gener de 1984) i el salobrar de Campos a Mallorca (més de 10 ocells el gener de 1984), i és citada com a hivernant irregular i escassa a les zones humides del Baix Vinalopó i el Baix Segura.