Resultats de la cerca

Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a…

Fou fundat el 1978 amb el nom d’Agrupació Esportiva Gornal El 1987 es fusionà amb el Club de Futbol Gornalenc i adoptà el nom actual En l’edició de 2006-07 quedà campió de grup de segona territorial i ascendí a primera S’entrena al camp municipal de la Provençana i al del Gornal Té equips de categories inferiors i una secció de futbol femení

Fundat el 1974 per treballadors d’aquesta cadena de supermercats, començà jugant campionats d’empreses fins que l’any 1988 s’integrà a la federació catalana Passà per totes les categories territorials i assolí la preferent 1997-2000, 2003-06 El 2002 arribà a un acord de collaboració amb el Club Esportiu Europa i passà a denominar-se Caprabo Europa B La campanya 2006-07 jugà a primera catalana, però en acabar la temporada trencà el seu acord amb l’Europa i vengué els seus drets federatius a l’Associació Esportiva Josep Maria Gené Tenia el terreny de joc al camp municipal Salt del…

S’inicià al CN Viladecans, el 1994 fitxà pel CN L’Hospitalet i l’any següent fou becada per la Federació Catalana a la Residència Blume Ja al CAR de Sant Cugat, a les ordres de Joan Fortuny, fou Campiona d’Europa júnior en 100 m papallona 1997 El 2002, passà a les ordres de Jordi Murio i, posteriorment, de Carlos Carnero Establí el rècord d’Espanya de 100 m i 200 m papallona 2001 Guanyà la medalla de bronze de 200 m papallona en el Campionat d’Europa 2000, un or en 4 × 100 m estils i quatre plates en les proves de papallona dels Jocs Mediterranis 2001, 2005 Disputà els Jocs…

Malgrat la forta crisi econòmica que afecta durament el sector cultural, diversos equipaments museístics, de nova creació o remodelats, es van posar en marxa durant el 2011 A la capital catalana va obrir les portes el Museu Blau, nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ocupa el gran edifici triangular del Parc del Fòrum, dels arquitectes Herzog i Meuron 2004 Amb una dimensió de 9000 m 2 distribuïts en dues plantes, disposa de modernes installacions i ofereix serveis i programes per a tots els públics, organitzats al voltant d’un immens vestíbul d’accés lliure Tot i la…

Fundat l’any 2000, aconseguí la primera posició en el medaller del Campionat de Catalunya del 2008 Alguns dels ballarins més destacats que passaren pel club foren Miquel Alonso, Eva Angües, Blanca Ribas, Jordi Mayral i Eva Aguilera

Fundat el 1990, jugà fins a l’any 2004 al costat de l’ermita de Bellvitge El mateix any, amb motiu de la inauguració de dues pistes de joc al poliesportiu municipal de Bellvitge, Sergio Manzano, organitzà el Campionat d’Espanya de bitlles lleoneses També des del 2004 organitza cada tres anys el Màster de Catalunya de l’especialitat Destaca el jugador Antonio Cuesta, delegat dels tres clubs de bitlles lleoneses de la Federació Catalana L’any 2010 tenia quaranta llicències

D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…

Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…

El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers…