Resultats de la cerca

Exercí a Hanoi el càrrec de vice-résident de França El recull Li gabian 1891, influït pel simbolisme, expressa un enyorament tenyit d’exotisme oriental

Rebé la formació musical primer del seu pare, metge aficionat a la música, i després, de Sébastien Boixet, organista de la catedral de Montpeller El 1853, a l’edat de nou anys, ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de F Halévy composició i, posteriorment, d’AF Marmontel piano i F Benoist orgue El 1857 guanyà el primer premi de piano del conservatori, i el 1860, el Premi de Roma amb la cantata Le Czar Ivan IV Durant la seva estada a Itàlia compongué la cançó Mandolinata , que li donà una gran popularitat i que després incorporà a Le passant , la seva primera obra escènica,…

Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle XX i un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes 1906, de la qual fou secretari Signà algunes rondalles en català amb el pseudònim d’ Algú Publicà una Grammaire catalane 1913 i llibres d’ensenyament, com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans 1911, i articles i estudis diversos de pedagogia a la Revue Catalane

Bé que habitualment hom ha situat el seu lloc de naixement a França, recerques més recents l’han identificat com a fill natural del coronel Carlos Escayola Medina, resident a l’Uruguai i fill d’un sabadellenc anomenat Joan Escayola Carayemas Carlos Gardel adoptà, segons aquesta versió, el nom de la seva cuidadora Berthe Gardès, francesa emigrada a l’Uruguai D’infant, anà a residir a Buenos Aires i, ja cantant, la interpretació de tangos el féu cèlebre, sobretot a partir de la collaboració en duet amb José Razzano 1915-17 Emprengué nombroses gires per Amèrica i Europa a Barcelona el 1925 i el…

Resident al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló Treballà també sobre Illiberis l’antiga Elna, sobre Parestortes, i reconegué dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers Entre els estudis que feu es destaquen L’oppidum de Cessero 1943, Les graffiti romains de Peyrestortes 1958 i Stratigraphie de Ruscino 1951

Professor de la facultat de ciències de Tolosa Llenguadoc i director del servei del mapa de vegetació de França És autor de Géographie des plantes 1931, Géographie botanique et agricole des Pyrénées orientales 1934, Les fôrets des Pyrénées 1930-42 i uns 450 treballs més sobre botànica, geografia, boscs, climatologia i cartografia

Després d’estudiar a Moscou entrà a l’escena internacional el 1989 en guanyar els concursos de Tolosa de Llenguadoc i de la BBC Alterna el repertori rus amb els principals títols per a baríton líric de Bellini, Donizetti, Verdi i Mozart Ha cantat en els principals teatres d’Europa i dels EUA Debutà al Liceu el 1992

Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest

Es formà i jugà al FC Barcelona i destacà en la posició de davanter Amb la selecció catalana, participà en el partit inaugural de l’Estadi Olímpic el 20 de maig de 1929 contra Itàlia 9-0 També jugà partits contra les seleccions d’Anglaterra i el Llenguadoc-Rosselló i fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola

El 1939 hi fou installat un camp de concentració per als refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola era un camp general per on passaren de vint mil a trenta mil homes