Resultats de la cerca

Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris parisencs, però no hi reeixí Durant gairebé dotze anys treballà com a actor ambulant a Bretanya i Occitània El 1656 era novament a París, on presentà Les précieuses ridicules , l’èxit de la qual li valgué la protecció del rei L’època en què assolí més fama coincidí amb el període de collaboració amb JB Lully, fruit de la qual foren obres escèniques com Le mariage forcé , George Dandin , Le bourgeois gentilhomme o Psyché 1671…

Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc Amb Ch Bordes i FA Guilmant fundà 1894 la Schola Cantorum de París, on fou professor El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts causà una profunda impressió als músics catalans i feu conèixer la música francesa d’aleshores Tornà a Barcelona el 1898 Teatre Líric, el 1908 Liceu, el 1917 Palau de la Música i el 1930 amb l’Orquestra Pau Casals Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal 1897 i L’Étranger…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans, de qui es pot considerar hereva i a qui succeí com a professora en aquella institució Es diplomà amb només onze anys amb un primer premi en arpa Debutà el 1901 als Concerts Lamoureux i desenvolupà una important carrera com a concertista Animà molts compositors a escriure per a arpa, entre ells G Fauré, C Debussy i M Ravel Fou també una destacada compositora, amb una considerable producció d’obres dedicades particularment al seu instrument, entre les quals destaca un Concert per a arpa 1901 A més de la seva…

Estudià música amb A Philip i V d’Indy a la Schola Cantorum, i etnologia amb M Mauss a la Universitat de París Interessat en un principi en els estudis sobre música romàntica i moderna, aviat decantà la seva tasca investigadora vers l’organologia, especialment de caràcter etnomusicològic, i realitzà diversos treballs de camp a l’Àfrica occidental 1931-58 El 1929 fundà el departament d’etnomusicologia del Museu del Trocadero des del 1937, Museu de l’Home, que dirigí fins el 1965 Fou també investigador del CNRS 1941-65 i docent a l’Institut d’Ethnologie 1936-43 Entre les seves…

Es formà al Conservatori de París, on fou alumna de Marcelle Delacour i finalitzà els seus estudis amb l’obtenció d’un primer premi Més tard es perfeccionà amb Huguette Dreyfus, a Saint-Maximin-la-SainteBaume, i Ruggero Gerlin, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Parallelament, desenvolupà una important carrera de solista i enregistrà l’obra completa per a clavicèmbal de F Couperin i Ph Rameau i les sonates per a violí i piano de WA Mozart amb el violinista Gérard Poulet Enregistrà també un disc amb obres de la compositora barroca Élisabeth-Claude Jacquet de la Guerre Fou…

Després de la mort de Saint-Simon configurà el saintsimonisme com a doctrina religiosa calia establir una jerarquia eclesiàstica entre els deixebles d’aquell i predicar el treball com a principal deure de l’home Es retirà a Menilmontant 1832, on dirigí la redacció de Le livre nouveau , fins que fou empresonat, acusat de defensar l’abolició de l’herència i l’amor lliure Més tard, a Egipte, procurà, sense èxit, que hom financés la construcció del canal de Suez El 1839 fou nomenat comissari per al desenvolupament d’Algèria, però el seu pla de colònies collectives agrícoles fou rebutjat 1841…

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893

Fill d’un banquer noble, estudià dret Aprengué la tècnica pictòrica amb Barrias 1853, Lamothe i Flandrin 1854 i rebé consells d’Ingres Passà temporades a Itàlia fins el 1859, i a Florència tractà els Macchiaioli Conegué Manet el 1862, i el 1865, al Salon, exposà per primer cop Formà part del grup del Café Guerbois 1866 Fou un dels organitzadors de la primera exposició dels impressionistes 1874 i prengué part en les altres exposicions del grup, excepte en la setena 1882, en no ésser admesos uns protegits seus Féu només una exposició individual 1893, Galeria Durant-Ruel, de París Començà fent…

Crític i cronista musical, seguí amb especial atenció les estrenes d’òpera a París Aprecià, en contra de l’opinió generalitzada a França i abans que Ch Baudelaire, el valor de l’obra de R Wagner i, també, de F Liszt Escriví un assaig sobre el valor de la crítica musical S’associà amb Alexandre Dumas pare en la redacció de diversos llibrets d’òpera, com ara el de l' opéra-comique Piquillo 1837, amb música d’Hippolyte Monpou Nerval fou així mateix, amb els reculls Chansons et légendes du Valois , publicats en 1840-50, un dels pioners de l’etnomusicologia a França H Berlioz utilitzà…

Estudià piano al Conservatori de París amb Lazare Lévy, i després perfeccionà la seva tècnica amb Robert Casadesus, Rudolf Serkin i George Enescu L’any 1928 representà l’inici de la seva important carrera com a concertista de piano i de música de cambra, sovint fent trio amb Enescu i Pierre Fournier La Segona Guerra Mundial interrompé la seva trajectòria, que reprengué a la fi del conflicte, amb una dedicació especial a la música contemporània, probablement per influència del seu espòs, el compositor M Mihalovici No obstant això, mantingué un important prestigi com a intèrpret de…