Resultats de la cerca

Situació Una vista de la capella des del costat nord-occidental Hom espot fer càrrec de les mil transformacions que ha sofert en el transcurs del temps un edifici senzill que encara consta dels elements més essencials R Viladés Aquesta capella és situada al costat mateix de les ruïnes del castell, al nord-est de la població de Saldes i força més amunt, sobre les mines Pedraforca, assentada damunt una cinglera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 96,1 — y 76,7 31 TCG 961767 Des de la plaça de l’…

Castellar de la Ribera Sant Andreu de Clarà Sant Pere de Castellar Santa Magdalena de les Tàpies Santa Magdalena de Vilaprinyó Sant Julià de Ceuró Santa Margarida de Pampe Santa Maria Savila Santa Eulàlia de Castellar Santes Creus Clariana de Cardener Sant Serni de Clariana Sant Martí de Joval Sant Pere d’Hortoneda Sant Ponç o Sant Ponç de Joval Santa Àgata Sant Miquel de Clariana Santa Maria de la Ribera Santa Constança Santa Maria de la Torre Sant Salvador de Golorons La Coma i la Pedra Sant Serni de la Pedra Sant Lleïr de Casavella Sant Cristòfol de Pasqüets Sant Julià d’Argelaguer Sant…

S'estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola turó de les Roquetes El seu origen es troba en el projecte 1935 d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semibarraquístic, mancat d’urbanització Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista…

Comprèn gairebé tota la conca de la rambla de Favanella , que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós Valls del Vinalopó, surt del País Valencià a l’Alguenya, deixa Favanella a l’esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri Baix Segura, passa per Redovà és coneguda també com a rambla de Redovà i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l’oest d’Oriola El municipi de Favanella comprèn una part del territori murcià de llengua catalana de la zona del Carxe les Cases dels Frares, la Canyada de la Llenya, un raval de la Canyada del Trigo, la…

Fins el 1942 fou el centre d’un municipi que tenia agregats des al segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer, que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà , per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà Havia format part de la baronia de Pinós L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement,…

Es formà dins l’antiga quadra de Vallbona i la important propietat rural dels Pinós, que al s XIX passà a la família Sivatte 1873, que es dedicà a partir d’aleshores al negoci de l’especulació d’aquestes terres L’edificació d’aquest sector s’inicià el 1920 amb la construcció d’algunes torres d’estiueig per a la menestralia andreuenca A partir del 1955 hi fou iniciada l’edificació de casetes, la majoria d’autoconstrucció, per immigrats a la recerca d’habitatges a bon preu És mancat dels principals equipaments urbans Té associació de veïns, que forma part de la de Nou Barris i que ha aconseguit…

Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els…

Canonge de la seu de Mallorca Amb Isabel Sifre fundà el collegi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lulliana i després rector de l’estudi general de Mallorca En contacte amb els cercles lullians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull 1521 Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i…

Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de…