Resultats de la cerca

Fou organitzat pel club del Prat, amb l’esforç particular de Ramon Vilà Basté i Claudi Güell de Sentmenat, per a celebrar el segon lloc de Severiano Ballesteros a l’Obert Britànic de l’any anterior Es proclamà vencedor Tom Watson, millor jugador del món en aquell moment, igualant el rècord del camp amb 63 cops

Soci del Club Esquí de la Pobla de Segur i de la UEC del Prat de Llobregat, membre del GAME i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i d’espeleologia Formà part de la generació d’escaladors anomenada New Wave , amb els quals feu nombroses escalades i obertures de vies a Montserrat, Terradets, Pedraforca i Pirineus Als Alps ha fet escalades de dificultat i ascensions hivernals, i ha obert vies d’escalada a Mali 1996 El 1982 formà part de la cordada que obrí una nova ruta al Saraghar Hindu Kush, i el 1984, juntament amb Nil Bohigas, obrí la via dels catalans a la cara sud…

És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…

Al principi dels anys seixanta del segle XX, s’inicià en la pesca amb mosca de salmònids Participà en la creació de l’Associació de Mosca i Salmònids de Catalunya, de la qual fou el primer president Participà en la creació de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, de la qual fou vicepresident L’any 2000 entrà com a directiu a la Federació Espanyola de Pesca i Càsting, el 2004 fou nomenat vicepresident i el 2008 president El 2009 fou elegit membre de la Comissió Tècnica de la Federació Internacional de Pesca Esportiva amb Mosca Fou fundador i president de la Societat de Pescadors…

Inaugurada el 1932, s’installà al denominat Aeròdrom del Prat, on també convivien l’Aviació Militar, l’Aeroclub Popular i l’Aeroclub de Barcelona Els socis dels dos últims clubs arribaren a un acord de collaboració amb l’escola per a participar en diverses activitats d’aviació, que foren especialment vols gratuïts als socis i beques de pilot Posteriorment seguí collaborant amb el nou Aeroclub Popular de Barcelona Desaparegué el 1936

Sorgí de l’escola de marxa atlètica del Prat de Llobregat, a les ordres de Jordi Llopart Vinculat inicialment al Grup Cultural i Recreatiu La Seda assolí títols i rècords estatals en categories de promoció i un subcampionat europeu júnior de 10 km 1985 Fou campió de Catalunya de 20 km marxa en pista 1986 i sis vegades de marxa atlètica en ruta, sobre 30 km 1987, 1989, 1991, 1996, 1999, 2000 En els Campionats d’Espanya aconseguí el títol de 20 km en pista 1986, 1989, i de 20 km 1996 i 50 km 1999 en ruta En l’àmbit internacional, l’or en 20 km en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992…

De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla Pertangué als comtes d’Erill Formava municipi independent a mitjan s XIX

Conegut també com Aeronaval o la Naval, el 1921 adquirí totes les installacions de Tallers Hereter Es constituí una secció d’aviació i una altra d’aerostació Creà una escola de pilots, es construïren dos nous hangars per a avions i dos més per a globus i dirigibles Des de l’inici destacà la secció d’aerostació, que el 1925 efectuà un parell de vols de Barcelona a Madrid amb globus El 1928 prengueren part per primera vegada en una prova esportiva, al III Concurs de Tardor El 1932 Aeronàutica Naval es traslladà a la base de San Javier, Múrcia, i deixà l’Aeròdrom de la Volateria a l’aviació…

Fill de pare probablement català i mare catalana de família de reialistes francesos immigrats durant la Revolució Féu els primers estudis al Collegi Valldemia de Mataró, i es formà com a pintor al taller de Ramon Martí i Alsina, on fou condeixeble dels integrants de la primera fornada de realistes catalans del vuit-cents Installat a París 1863-66, és possible que estudiés, aconsellat pel seu mestre, que també hi havia estudiat, amb Courbet, puix que la seva producció juvenil, fins a la darreria dels anys setanta, té un vigorós accent realista, que posteriorment es debilità D’aquella primera…