Resultats de la cerca

El 1859 fundà a Barcelona la revista liberal El Café , on publicà poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de F Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons, Ja hi van a l’Àfrica, Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc

Estudià filosofia i teologia a les universitats de Barcelona i Madrid El 1932 emigrà a l’Argentina, on es llicencià en filosofia a la Universitat Nacional de Córdoba, en la qual també es doctorà 1944, amb la tesi Teoría de los valores y filosofía antigua Fou professor a la Universitat de Tucumán i a la Universitat Nacional de La Plata, on exercí com a catedràtic i professor filosofia, en el camps històric, estètic i antropològic Entre la seva obra publicada, cal remarcar, a diverses èpoques, nombrosos estudis d’història de la filosofia Vida y pensamiento de Jorge Santayana 1952, Lucrecio,…

Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917

Fou escolà de Montserrat 1824-32, deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell Organista a Cardona 1832, mestre de música a Berga, mestre de capella a Terrassa 1850 i, entre el 1857 i el 1865, a Montserrat, d’on passà a l’Amèrica del Sud L’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell

Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població porta el seu nom

Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra colonizadora en…

S'establí a l’Argentina, on es dedicà al comerç Nomenat vocal de la Primera Junta Independentista 1810, fou membre de la comissió que redactà la constitució argentina, president de l’assemblea 1818 i creador de l’esquadra del país Durant una època fou perseguit i confinat Rehabilitat, s’apartà de la política

En el cicle Patologia social O barāo de Lavos , 1891 O livro de Alda , 1895 Amanha , 1901 Fatal dilema , 1907 Próspero fortuna , 1910 explicà, a la manera de Zola, la decadència d’una família Escriví també novelles camperoles Mulheres de Beira 1898, etc

Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M Godoy, E Campani i S Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou nomenat director de l’Orquesta…

Deixeble del mestre Glanadell a l’església de Sant Esteve de Granollers, posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Enric Morera, que l’instruí en les disciplines de l’harmonia i del contrapunt Fundador i director de l’Orfeó Granollerí, el 1920 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Germanor Empordanesa Fundà diferents formacions orquestrals i de cambra, entre les quals cal esmentar el Quartet Català El 1926 retornà a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament i fundar el Sextet Toldrà En el catàleg de la seva producció sobresurten les cançons per a cor,…