Resultats de la cerca
Es mostren 3874 resultats
Viorica Cortez
Música
Mezzosoprano francesa d’origen romanès.
Estudià a Lasi i Bucarest El 1964 i el 1965 obtingué diversos premis en concursos com el Kathleen Ferrier o el de cant de Tolosa El 1965 debutà al Teatre Capitole d’aquesta ciutat francesa com a Dalila al Samsó i Dalila de C Saint-Saëns, i el mateix any fou contractada per l’Òpera de Bucarest El 1969 debutà al Gran Teatre del Liceu, i hi actuà sovint La favorita , Il Trovatore , La Gioconda , Il matrimonio segreto , entre d’altres fins el 1998, amb unes recordades funcions de Ievgeni Oniegin Cantà amb èxit a París, Dublín, Londres i Sofia, i el 1973 debutà a la Scala de Milà Un…
alcohol
Alimentació
Farmàcia
Química
En el llenguatge corrent, etanol
.
És emprat en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes preparats galènics com les tintures, elixirs, alcoholats, licors, etc En l’ús intern begut o per administració parenteral l’alcohol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central, paralitzant les funcions d’autocrítica del còrtex cerebral L’alcohol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa és emprat, juntament amb els amargants, com a antianorèctic És també molt energètic, ja que la seva…
Danielle Darrieux

Fotograma de l’actor Charles Boyer i Danielle Darrieux
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà als catorze anys en el film Le bal 1931, de Wilhelm Thiele Treballà a França i a Hollywood Actuà a Mayerling 1935, d’Anatole Litvak, Ruy Blas 1947, de Pierre Billon, Le rouge et le noir 1954, de Claude Autant-Lara, Alexander the Great 1956, de Robert Rossen, Pot-bouille 1956, de Julien Duvivier, Les demoiselles de Rochefort 1967, de Jacques Démy, Vingt-quatre heures de la vie d’une femme 1968, de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre 1973, de Francesc Rovira i Beleta i Une chambre en ville 1982, de Jacques Démy, entre molts altres títols Els seus…
Yehudi Menuhin

Gaspar Cassadó a la dreta, amb J. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violinista nord-americà.
De família jueva, debutà a San Francisco a set anys, i actuà per tot el món com a nen prodigi Estudià amb GEnescu i ABusch Solista internacional, enregistrà un gran nombre de discs d’un amplíssim repertori, sovint amb la seva germana Hepzibah, pianista Exercí també com a director, sobretot des dels anys setanta Promogué escoles i institucions musicals fundador de l’escola musical que du el seu nom a la localitat anglesa de Stoke d’Abernon 1963, dels festivals de Gstaad 1956 i de Windsor 1969 i director del festival de Bath 1956-68, etc Destacaren també les seves iniciatives…
Manolo Escobar

Manolo Escobar
Música
Nom artístic del cantant andalús Manuel García Escobar.
A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa copla , rumba, pasdoble, bolero, etc Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero 1960, Mi carro 1969 o Y viva España 1972, de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits Des del seu primer LP, Espigas…
Renata Tebaldi

Renata Tebaldi
© Fototeca.cat
Música
Soprano italiana.
Formada al Conservatori Arrigo Boito de Parma, debutà a Rovigo 1944 amb el paper d’Elena a Mefistofele Toscanini la trià per al concert de reinauguració del Teatro alla Scala 1946 hi cantà sovint 1949-54 i 1959 i actuà per tot el món Londres, 1950 Nova York, 1954 i assolí una gran fama amb un ampli repertori verdià i verista Al llarg de la seva carrera enregistrà una trentena d’òperes completes, sovint amb Mario del Monaco , i una quinzena de discos de recitals Actuà amb regularitat a la Scala de Milà 1949-54 i fou membre estable de la Metropolitan Opera House de…
,
Alfonso Echeverría-Torres Tovar
Música
Baríton basc.
Estudià al Real Conservatorio i, després, a l’Escuela Superior de Canto de Madrid amb S Pérez Santos i L Rodríguez de Aragón Posteriorment prosseguí la seva formació a Viena amb A Dermota Després d’una estada a l’Òpera de Cambra de la capital austríaca 1978-79, el 1980 entrà a l’Òpera de la mateixa ciutat i, el febrer de 1981, debutà amb la Missa de Bernstein De nou a Madrid, actuà en títols verdians i puccinians, a més de destacar-se en obres de Berlioz La damnation de Faust i V Bellini La sonnambula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1985 en el paper de Capello d' I…
Charlie Rivel
Teatre
Nom amb què és conegut el pallasso Josep Andreu i Lasserre.
Fill de Pere Andreu i Pausas , el 1920 participà amb els seus germans René i Pau Polo en el famós número dels Andreu-Rivels En separar-se d’aquests 1935, per dissensions familiars, actuà sol o amb companys ocasionals Les seves actuacions en solitari es caracteritzaven per un diàleg sense paraules amb el públic basat únicament en onomatopeies, acrobàcies i pantomimes, i per anar vestit sempre amb una perruca taronja, amb nas quadrat vermell, sabates enormes i una estreta samarreta llarga fins als turmells Gaudí de renom internacional Gran part de la seva carrera artística…
Fortunio Bonanova
Música
Cinematografia
Actor i cantant mallorquí.
Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…
,
celeste
Música
Dit del pedal esquerre del piano de cua que desplaça la maquinària a fi que cada martell percudeixi, amb l’objectiu de suavitzar el so, una corda menys.
En els pianos verticals actua acostant la maquinària a les cordes Antigament s’anomenava pedal una corda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina