Resultats de la cerca

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument…

Metge, exercí la professió a Passau, Nuremberg i Munic Aquesta experiència influí directament sobre les seves novelles Doktor Bürgers Ende ‘La fi del doctor Bürger’, 1913 i Der Arzt Gion ‘El metge Gion’, 1931 Són obres autobiogràfiques Eine Kindheit ‘Una infantesa’, 1922, Verwandlungen einer Jugend ‘Transformacions d’una joventut’, 1928, Führung und Geleit ‘Guiatge i companyia’, 1933, Geheimnisse des reifen Lebens ‘Secrets de la vida madura’ 1936 i Das Jahr der schönen Täuschungen ‘L’any dels bells enganys’ 1941 Els llibres Rumänisches Tagenbuch ‘Dietari romanès’, 1924 i Ungleiche Welten ‘…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Pavia i s’installà després a Nuremberg El 1484 anà de nou a Itàlia i, deu anys després, tornà a Nuremberg amb uns amics, amb els quals viatjà per Alemanya, Suïssa, França i la península Ibèrica 1494-95 Intervingué, a Nuremberg, en la construcció del globus terraqüi de Martin Behaim Amic de Schedel, collaborà en el Liber Chronicarum Escriví una relació del seu viatge, Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam , publicada en part Itinerarium Hispaniarum , 1920 per Pfandl, i traduïda al castellà Viaje por España…

Autodidacte i de temperament inquiet i observador Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923 S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932 En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne La seva obra, en la qual domina la temàtica del…

Militant d’esquerres, ha ambientat la major part de la seva obra a la seva Marsella natal, amb el protagonisme d’un grup d’actors habituals, alguns d’ells amics d’infantesa, i la seva pròpia dona, Ariane Ascaride Les seves pellícules combinen el retrat costumista amb la denúncia social entre d’altres, ha dirigit Rouge midi 1983, Dieu vomit les tièdes 1989, L’argent fait le bonheur 1993, À la vie, à la mort 1995, Marius et Jeannette 1997, À la place du coeur 1998, À l’attaque 2000, La ville est tranquille 2000, Marie-Jo et ses 2 amours 2002 i Mon père est ingéneur 2004 L’única…

Format a Barcelona com a joier, passà també per Llotja Illustrà l' Álbum enciclopédico pintoresco de los industriales Estudià als museus de Madrid 1856 El 1858 guanyà una medalla d’argent a l’exposició d’ornamentació decorativa de Llotja, on el 1860 esdevingué professor de dibuix lineal i d’adornament L’estat li encarregà la illustració de Monumentos arquitectónicos de España Organitzà a Barcelona la Primera Exposició d’Arts Sumptuàries 1867 Publicà Colección de modelos para la enseñanza del dibujo 1869 Fou premiat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1875 Decorà el…

S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos, protagonitzà mítings…

Cursà estudis inacabats de filologia a la Universitat de Bucarest 1954-57 i començà a publicar poemes el 1954 en revistes literàries i, el 1960, el primer recull, Ningea în Bărăgan ‘Ha nevat a Bărăgan’ Conreà també la novella curta i dins la seva obra cal destacar Somnul de la amiază ‘Somni de migdia’, 1960, Caii albi din oraşul Bucureşti ‘Els cavalls blancs de la ciutat de Bucarest’, 1967, Îngerul a strigat ‘L’àngel ha cridat’, 1968, Scaunul singurătății ‘El lloc de la solitud’, 1988 i Amantul Marii Doamne Dracula  ‘L’amant del comte Dràcula’, 2001, i les memòries  Cartea cu prieteni ‘El…

Deixeble d’Aparisi i Guijarro, s’especialitzà en els poemes de versos monosillàbics, entre els quals cal citar Déu i lo món 1854, corregit i augmentat el 1858 D’ideologia conservadora, es mantingué al marge de la societat Lo Rat Penat, que ell considerà massa avançada, i, atret per la temàtica històrica i religiosa, freqüentà diversos certàmens literaris, i guanyà dues vegades l’organitzat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1855, amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, amb un poema èpic titulat Sen Vicent i el 1867, amb un de dedicat A…

Fou membre actiu de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la Societat Econòmica d’Amics del País Intervingué en congressos nacionals i internacionals d’economia i agricultura i presidí el Foment del Treball i la Cambra Oficial Agrària de Tarragona Fundà el diari La Protección Nacional  1893 En política, milità en el partit conservador i fou senador per Tarragona 1914-17 i 1919-23 La seva bibliografia és extensa i variada s’hi destaquen El sentimiento del honor en el teatro de Calderón 1881, Cataluña la Solidaridad, la monarquía, el regionalismo 1907, La…