Resultats de la cerca

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i arribà a…

Vida Estudià amb JAPh Spitta i feu un doctorat amb H Riemann l’any 1893 Del 1908 al 1927 ensenyà a l’Akademie für Kirchen un Schulmusik de Berlín L’any 1915 esdevingué director de la collecció de música antiga a la Biblioteca Nacional de Prússia, a Berlín, i entre el 1927 i el 1934 fou director de totes les colleccions d’aquest centre Fou un dels pocs musicòlegs alemanys que expressaren el seu desacord amb el Tercer Reich Pioner en la musicologia basada en l’estudi de les fonts, feu aportacions importants en els camps de la paleografia, la música de l' ars nova , la història de…

Catedràtica de romanística i lingüística general de la Universitat de Frankfurt del Main, es formà a les universitats de Munic, Ais de Provença i Tübingen, on fou deixebla d’E Coseriu En el camp de la romanística es dedicà especialment a l’occità i al català Okzitanische und katalanische Verbprobleme ‘Problemes del verb català i occità’, 1971, Okzitanisch und Katalanisch Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen ‘Occità i català Una contribució a la sociolingüística de dues llengües romàniques’, 1971 Fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik ‘Revista de…

El terme, utilitzat ja pels teòrics del començament del segle XIV, engloba la producció musical polifònica generada aproximadament entre el 1160 i el 1320, moment en què Johannes de Muris i Philippe de Vitry escriviren els respectius tractats Notitia artis musicae i Ars nova Jacques de Lieja es convertí en el principal defensor de l' ars antiqua davant els nous corrents, tot invocant, en el seu tractat Speculum musicae ~1323-25, l’autoritat de mestres com Franco di Colonia o Pierre de la Croix, del final del segle XIII En un sentit ampli, però, el terme inclou també l’obra dels dos…

El 1815 fou nomenat professor a l’École Polytechnique, i posteriorment ensenyà matemàtiques a la Sorbona i al Collège de France S'expatrià el 1830 a Itàlia, i a Torí creà la càtedra de física matemàtica Tornà a França el 1838, on es reincorporà a la Sorbona Fou un dels més insignes matemàtics del s XIX i un dels renovadors de l’anàlisi fundà la teoria de la convergència, pas decisiu cap a l’aprofundiment en la teoria de funcions de variable real Al Résumé des leçons sur le calcul infinitésimal 1823 exposà una nova definició d’integral que obrí el camí a les ulteriors extensions del concepte…

Té el subtítol de Revista d’història cultural i és impulsada pel Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals GEHCI, dirigit per Jordi Casassas, en collaboració amb el Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona La preocupació del Grup ha estat centrada, des de la seva fundació 1989, en la creació d’un espai de reflexió historiogràfica i en l’estudi del sector intellectual català, en relació amb els àmbits espanyol i europeu La publicació ha estat el mitjà de donar a conèixer les recerques del GEHCI, tot obrint vies de comunicació amb altres espais de…

Màster 1966 i doctorada 1968 per la Universitat de Brandeis, treballà en diverses universitats seguint el periple acadèmic del seu primer marit, el biofísic Olke Uhlenbeck, del qual se separà el 1976 Aquest any s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on desenvolupà gran part de la seva carrera fins el 1988, que passà a la Universitat d’Austin, Texas El seu camp de recerca és l’anàlisi geomètrica i les teories de galga , que s’apliquen a la física de partícules , les  supercordes  i la  relativitat general , així com a les anomenades superfícies mínimes A més de les aportacions…

La més extensa de les cròniques universals catalanes, acabada de redactar el 1407 Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell 1434-1517, que l’esmenta, el text era encara complet Josep Montfar i Sors 1631-96 ja el trobà mutilat, com quan Jaume Ramon Vila 1570-1638, que n'era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb…

El delta i la baixa vall de la Tordera inclouen un sistema aqüífer bicapa aqüífer superficial lliure i aqüífer profund captiu, fortament explotat per a l’abastiment de les poblacions de la rodalia SGOPU-CAPO L’aigua que arriba del cel, hi torna d’una o altra manera tancant un cicle, l’anomenat cicle hidrològic Com esmenta Davis 1966, Salomó, en observacions recollides en l’Eclesiastès AT, 17, diu "Tots els rius van a la mar i, malgrat que hi continuen fluint, la mar encara no s’ha omplert" Aquest fet aparentment inexplicable és una de les primeres referències al cicle de l’aigua en la Terra,…

Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…