Resultats de la cerca

Participà en la guerra numantina 134-133 aC i formà part del cercle hellenitzant dels Escipions Escriví trenta llibres de Sàtires , dels quals només han pervingut 1300 versos Fou l’autèntic creador del gènere de la satura , o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hellenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el retrat, atacà tots els homes…

Poques són les notícies que hom coneix de la seva vida Segons Plini, tingué com a mestres Demòfil d’Himera i Neseu de Tassos Anà de jove a Atenes vers el 425 aC, i treballà a Crotona Magna Grècia, a Pella i probablement a Efes Fou amic de Sòcrates D’entre les seves obres —un Zeus acompanyat dels altres déus, un Eros coronat de roses, retrats de Pan, Menelau, d’un atleta, d’una vella, etc—, la tradició parla amb entusiasme d’una Helena, al temple de Crotona, i sobretot de la Família dels centaures Hom diu també que Arquelau de Macedònia el recompensà esplèndidament per la decoració que li féu…

Deixeble del cínic Crates i del megàric Estilpó, després de molts anys d’estudi, vers el 300 aC, fundà a Atenes la stoà estoïcisme , escola que rebé el nom del pòrtic prop del qual Zenó acostumava a reunir-se amb els seus deixebles Només es conserven fragments de les seves obres Sembla atribuïble a ell la divisió de la filosofia en ètica, física i lògica i l’inici de l’estudi de la relació entre pensament i parla motiu pel qual els seus seguidors impulsaren l’estudi de la retòrica pel que fa a la física, substituí el dualisme platonicoaristotèlic per un monisme materialista Se suïcidà

S'exilià de primer a Sicília, i posteriorment a Elea Tingut per fundador de l' escola d'Elea , fou, segons Aristòtil, el primer a definir la unitat de l’ésser L’únic d’entre els primers pensadors jonis que no era d’origen noble, es guanyava la vida recitant Homer i poemes propis, entre els quals probablement un Sobre la natura Rebutjà la concepció antropomòrfica de la divinitat, tot sostenint que si els animals poguessin imaginar la divinitat i representar-la ho farien sota la forma de la pròpia espècie La seva filosofia és considerada un panteisme idealista, desenvolupat posteriorment pel…

Deixeble de Plató, l’acompanyà en el seu tercer viatge a Sicília 339 aC Succeí Espeusip en la direcció de l’Acadèmia Hom li atribueix diverses classificacions del saber en lògica, física i ètica, dels seus graus saber com a tal, opinió i percepció i dels graus de veritat veritat completa, veritat incompleta i mescla de veritat i falsedat i de realitat intelligible, perceptible pels sentits i mixta Autor, sembla, de nombrosos llibres sobre qüestions matemàtiques i astrònomiques, de tendència platonicopitagòrica, només n'han estat transmesos alguns fragments

És autor de les Dionisíaques Διοννσιακά, un poema en 48 cants, en hexàmetres, sobre l’expedició de Dionís a l’Índia Se li atribueix també una paràfrasi poètica del quart evangeli

No fou ciutadà romà de naixement, però lluità a la primera guerra Púnica i residí a Roma, almenys cap a l’any 235 aC data de la seva primera obra Des d’aleshores conreà la poesia escriví nou tragèdies, unes trenta comèdies, saturae i un poema èpic en versos saturnis Poenicum Bellum ‘La guerra púnica’ La importància literària li ve del seu Poenicum Bellum , que esdevingué epopeia nacional de Roma, de contingut mig històric mig mític hi apareixen Enees, Ròmul i els elements que després reprengué Virgili per a la seva Eneida Hom creu que hagué d’exiliar-se a causa del vers satíric Fato Metelli…

Successor d’Arcesilau en la direcció de l’Acadèmia, fou un dels principals representants de l’escepticisme moderat i l’iniciador de l’etapa de l’Acadèmia Nova En una missió a Roma, féu dos famosos discursos amb arguments contraposats sobre la mateixa qüestió, que tingueren un fort impacte en els romans i suscitaren llur interès per la filosofia Adversari de tot dogmatisme, afirmà que hom no pot distingir d’una manera absoluta entre la veritat i la falsedat, i establí un criteri sobre els graus de probabilitat

Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edat mitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament

Segons la Bíblia, a més d’home de govern fou poeta i compilador de proverbis, i emprengué, seguint els consells d’Isaïes, la reforma religiosa vers el monoteisme nacionalista per tal de salvar Judà del poder estranger Refeu l’economia, fortificà militarment Jerusalem i oscillà entre l’aliança amb Assíria, primer, i amb Egipte, després, per alliberar-se del domini assiri