Resultats de la cerca
Es mostren 950 resultats
El paper cívic dels col·legis professionals
Joan Miró pintant els vidres de l’edifici del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, FCatalà-Roca, Barcelona, 1970 ACR / CR Si, des de la darreria dels anys cinquanta, la lluita antifranquista s’havia anat estenent entre àmplies capes de la societat civil —des de la classe obrera fins als sectors universitaris, passant pels professionals liberals i els assalariats, entre d’altres—, aquest fenomen havia de quedar reflectit, necessàriament, en les organitzacions professionals, és a dir, en aquelles estructures que agrupaven i, teòricament, representaven diferents grups laborals i…
La força dels nuclis extrabarcelonins
El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…
Van Steenwinckel
Arquitectura
Família d’arquitectes del final del s XVI i de la primera meitat del s XVII d’origen holandès i establerta a Dinamarca.
Laurens van Steenwinckel — abandonà Anvers el 1567 i anà a Alemanya, on construí l’ajuntament d’Emden 1574-77 Després anà a Dinamarca i treballà al castell de Kronborg Hans van Steenwinckel el Vell 1545 — 1601, fill de l’anterior, féu els plans del castell de Frederiksborg Laurens van Steenwinckel el Jove 1585 — 1619, fill de l’anterior, començà el castell de Frederiksborg i la borsa de Copenhaguen Hans van Steenwinckel el Jove 1587 — Copenhaguen 1639, segon fill de Hans el Vell, és el més important de tots Acabà el castell de Frederiksborg i la borsa de Copenhaguen, construí l’…
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha…
Miquel Álvarez Trincado
Arquitectura
Arquitecte.
N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no oficials,…
Antoni Maria Gallissà i Soqué
Arquitectura
Arquitecte modernista, amb títol del 1885.
Fou professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Collaborà amb Elies Rogent, Domènech i Montaner i Josep M Jujol, entre altres La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya Entre les seves obres més notables sobresurten la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d’en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona i els de la família Arús a Vilassar de Mar i Lloret de Mar, la casa Pujol a Esplugues de Llobregat, la casa Gomis al…
Josep Subirà i Puig
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts i als tallers dels escultors Apelles Fenosa, Enric Monjo i Charles Collet, on aprengué talla i modelatge També treballà en orfebreria Les seves primeres obres foren en terra cuita, fins que el 1952 s’inicià en la talla del marbre, la pedra i la fusta, que es convertí en el material predominant de la seva obra Molt personal de la seva producció artística és l’aprofitament de les peces dels tonells, que manipula i articula amb tècniques pròpies gràcies a les quals obté peces tridimensionals d’una gran expressivitat pel ritme espacial i la força que hi…
Frei Paul Otto
Arquitectura
Arquitecte, enginyer, professor i teòric de l’arquitectura alemany.
Fill i net d’escultors, el 1943 interrompé els estudis d’arquitectura després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial com a pilot d’aviació Capturat pels aliats, arran de les condicions d’habitatge al camp de presoners de Chartres, on fou internat, s'inicià el seu interès per les estructures lleugeres Reprengué els estudis d’arquitectura, que amplià amb una estada als Estats Units, i el 1952 obrí despatx propi a Stuttgart A l’Escola Tècnica de la universitat d’aquesta ciutat, el 1964 fundà l’Institut d’Estructures Lleugeres És considerat un dels membres més importants de l’avantguarda…
Editorial Gustau Gili
Editorial
Editorial fundada el 1902 a Barcelona per Gustau Gili i Roig, que la dirigí fins a la mort (1945).
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard…
David-John Mackay Goodchild
Arquitectura
Arquitecte d’origen anglès.
Titulat a Londres el 1958, l’any següent s'installà a Barcelona, on es graduà el 1966 S’integrà a l’equip d’arquitectes barceloní MBM, format per Oriol Bohigas i Josep M Martorell i Codina , amb els quals compartí la paternitat de la seva obra des del 1962 De les seves realitzacions cal esmentar el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona , les escoles Garbí 1965 i Thau 1974, la Mansana Mollet 1987, l’hotel Melià de Puerto Vallarta Mèxic, 1990, els habitatges Kochstrasse de Berlín 1992, la nova seu de la UGT a Barcelona 2008, l’Illa Escorial de Barcelona 2009, la Torre Blanca l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina