Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
al-Azraq
Història
Capitost musulmà.
Pocs anys després d’acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó 1245 es posà al capdavant dels musulmans de la part meridional del país rebellats contra el rei ocupà, entre d’altres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penàguila, i mantingué la revolta fins el 1258 amb l’ajuda d’Alfons X de Castella, que disputava a Jaume I la possessió d’algunes zones del País Valencià Les forces d’al-Azraq, d’altra banda, havien augmentat considerablement com a reacció contra l’ordre d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I el 1248 Tanmateix, enganyat per Jaume I, al-…
Nicolau Eimeric
Literatura catalana
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, publicada per Diago el 1599 Nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, afrontà obertament els lullistes, actitud que li valgué l’exili per Pere III de Catalunya-Aragó Es retirà a Avinyó al servei dels papes Climent VII i Benet XIII, i esdevingué el teòleg oficial de la cúria i defensor de la concepció teocràtica del poder eclesiàstic, tan cara als pontífexs avinyonesos Atacà amb energia astròlegs, nigromàntics i alquimistes, com també els…
Nicolau Eimeric
Lingüística i sociolingüística
Escripturista, biògraf i canonista.
Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, publicada per Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona Nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362 i elegit provincial, aquesta darrera elecció fou invalidada per Urbà V per irregularitats De nou inquisidor general 1366, afrontà obertament els lullistes, actitud que li…
Filípiques
Nom donat als catorze discursos amb què Ciceró atacà Marc Antoni quan volia succeir Juli Cèsar (In M. Antonium Orationes XIV, 44-43 aC)
.
Les més interessants són les dues primeres Són anomenades d’aquesta manera per comparació amb les Filípiques de Demòstenes contra Filip II de Macedònia
relleu
Geomorfologia
Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra.
La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal, les falles i en…
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza

Pedro Pablo Abarca de Bolea
© Fototeca.cat
Història
Estadista aragonès, desè comte d’Aranda, marquès de Vilanant i senyor d’Alcalatén.
Després de participar en les campanyes de les guerres de Successió de Polònia 1733-1738 i d’Àustria 1741-1748, viatjà per Europa, on es posà en contacte amb els illustrats i potser amb la francmaçoneria Després fou ambaixador a Portugal 1755 i a Polònia 1759, i el 1762 dirigí la campanya de Portugal Fruit del seu contacte amb Europa fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l'Alcora L’any 1763 fou nomenat capità general de València 1763-66 i, després del motí de Squillace 1766, ocupà la presidència del consell de Castella Des d’aquest càrrec dirigí la política,…
Camille Desmoulins
Història
Política
Polític francès.
Advocat des del 1785, fou un dels més importants escriptors polítics demòcrates de la Revolució Francesa, abans de la qual havia escrit La Philosophie du peuple français 1788 i France libre 1789 En saber-se la destitució de Necker 12 de juliol de 1789, fou un dels oradors populars més enardits als jardins del Palais-Royal, residència del duc d’Orleans, de qui esdevindria un agent polític A l’estiu publicà el Discours de “la Lanterne” aux Parisiens i, del novembre del 1789 al juliol del 1791, el periòdic “Les révolutions de la France et de Brabant”, de caràcter declaradament esquerrà Molt…
Carles XII de Suècia

Carles XII en un retrat realitzat per Johan David Swartz
© European Library
Història
Rei de Suècia (1697-1718).
Fill de Carles XI i d’Ulrica-Elionor de Dinamarca, a 15 anys fou declarat major d’edat El domini suec sobre la Bàltica promogué contra ell l’aliança de Dinamarca, Rússia i Saxònia-Polònia i una llarga guerra que durà tota la seva vida Atacat alhora febrer-març del 1700 en les seves possessions de Holstein-Gottorp, de Narva i de Riga, es girà primer contra Dinamarca i obligà Frederic IV a signar la pau de Trevendal agost del 1700 després derrotà els russos a Narva novembre del 1700 i els saxonopolonesos vora el Dvina juliol del 1701 féu substituir en el tron de Polònia August II per Estanislau…
Boris Nikolajevič Jelcin

Boris Nikolajevic Jelcin
© NATO
Política
Polític rus.
Estudià enginyeria i el 1961 ingressà al PCUS Cridat per Gorbačov a Moscou 1985, el 1989 esdevingué diputat President de la República russa el 1990, amb motiu del cop d’estat del 1991 protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbačov i emprendre mesures més radicals reconegué la independència de les antigues repúbliques soviètiques i illegalitzà el PCUS Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents 1991, de la qual fou president 1993-2000 Els seus continuats enfrontaments amb la duma culminaren amb la convocatòria…
Marcabrú
Literatura
Trobador.
D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina