Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
pontífex
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus
.
Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur publicació 304 dC…
José María Pérez de Lucía Vives
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, l’any 1960 aconseguí el títol de pilot privat i el 1963 feu un viatge amb avioneta en solitari a les illes Canàries Guanyà vuit edicions de la Volta Aèria a Catalunya fent parella amb August Lluch 1963, Enric Wilhelm 1964, Joan Amigó 1967, 1969, 1970, 1973 i José Gregori 1979, 1980 També guanyà la Vuelta Aérea a España 1966, amb José Gregori, i la Vuelta a la III Región 1969 Formà part de l’equip espanyol que s’adjudicà la Volta Aèria a Europa 1967 El 1970 aconseguí el títol de pilot comercial El 1975, juntament amb Xavier Casanovas,…
Audi
Empresa automobilística alemanya del grup Volkswagen.
Audi Automobilwerke fou fundada a l’abril del 1910 per August Horch El 1932, quatre fabricants automobilístics de Saxònia Audi, DKW, Horch i Wanderer s’uniren sota el nom d’Auto Union, el segon grup automobilístic alemany més important d’aleshores, i adoptaren com a símbol els quatre anells entrellaçats símbol actual d’Audi El 1965 Volkswagen adquirí Auto Union, que al cap de quatre anys es fusionà amb NSU Motorenwerke, i passà a anomenar-se Audi NSU, però del 1985 ençà s’utilitza només Audi La companyia s’ha distingit sempre per la fabricació d’automòbils de tecnologia avançada, elegants,…
Tischbein

Goethe a la campanya romana, obra de Johann Heinrich Wilhelm Tischbein
Pintura
Família de pintors alemanya, del segle XVIII.
Johann Heirinch Tischbein el Vell Haina 1722 — Kassel 1789 fou pintor de la cort de Kassel amb Guillem VIII Destacà sobretot com a retratista els millors retrats són al palau de Wilhemstahl El seu nebot Johann Friedrich August Tischbein Maastrich 1750 — Heidelberg 1812 viatjà a París i Roma i coincidí amb JL David i AR Mengs conreà el retrat Princesa Frederica Sofia Guillemina de Prússia Rijksmuseum, Amsterdam El seu cosí Johann Heinrich Wilhelm Tischbein el Jove Haina 1751 — Eutin 1829, el més famós de tots, fou deixeble de Winckelmann a Itàlia, i fou…
Chinon
Localitat
Localitat del departament d’Indre i Loira, a la Vall del Loira, França, situada vora el Vienne.
Centre turístic És coronada pel gran castell, format en realitat per tres fortaleses el Château de Saint-Georges segle XII, construït per Enric II d’Anglaterra, el Château du Milieu amb el Pavillon de l’Horloge segles XI a XV i el Château de Coudray segles XII-XIII A la cruïlla anomenada Grand Carroi hi ha un bon nombre de cases dels segles XV i XVI Destaquen les esglésies de Saint-Mexme, amb nau del segle X i nàrtex del segle XI, i la de Saint-Maurice segle XII Fou habitada abans de la conquesta romana de la Gàllia Al segle V fou ocupada pels visigots, i posteriorment segle X passà a formar…
Nola
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
D’origen molt antic, sembla que fou, juntament amb Càpua, una plaça forta etrusca important A la fi del segle V aC fou possessió dels samnites, i a partir del 311 aC, ciutat aliada dels romans, que en feren una base per a llurs operacions contra els cartaginesos August hi morí el 14 aC Sota Vespasià adquirí una importància notable, i durant els primers segles del cristianisme fou seu episcopal Destruïda pels vàndals 455, tornà a ésser bastida i entrà a formar part del ducat de Benevent 647 Feu de Guiu de Montfort 1269, passà als Orsini, i el 1528 fou incorporada al regne de…
Franz Ernst Christoph Leuckart
Música
Editor alemany.
El 1782 fundà amb un soci Johann Daniel Korn una editora per a la impressió de música, a la qual donà el seu nom el 1788 L’empresa passà successivament a la vídua fins el 1825, als dos fills i, el 1849, al net, Constantin Sander Breslau 1826 Leipzig 1905, el qual amplià el negoci amb una sucursal a Glatz 1864 i el 1870 traslladà la casa mare -que rebatejà amb el seu cognom- a Leipzig L’empresa ha anat passant de pares a fills, i el 1948 s’establí a Munic Durant els anys en què C Sander hi estigué al capdavant, publicà obres de Richard Strauss, Max Bruch, Max Reger i Hans Pfitzner, a més d’…
Mikolaj Gomólka
Música
Compositor polonès.
Formà part de la capella musical de la cort polonesa del rei Segismund August a Cracòvia entre el 1545 i el 1563, primer com a cantor i després com a instrumentista El 1566 tornà a la seva ciutat natal, on ocupà càrrecs civils i judicials Més tard desenvolupà tasques com a músic professional al servei d’alguns personatges poderosos de Cracòvia, i possiblement també a la ciutat de Jazlowiec La seva obra principal, i l’única coneguda, és la collecció de 150 arranjaments a quatre veus dels salms en traducció del poeta Jan Kochanowski Melodiae na Psalterz polski przez 'Melodia per al…
triomf
Història
L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
Aquest honor només podia ésser atorgat al militar revestit de l' imperium maius i que no l’havia perdut entrant al recinte urbà calia que restés fora ciutat tot esperant la decisió senatorial El triomf constituïa una cerimònia amb caràcter sacral i militar el seguici, format al Camp de Mart, anava fins al temple de Júpiter Capitolí El triomfador, vestit amb la toga picta toga i coronat de llorer, anava dalt d’un carro triomfal precedit dels lictors i dels senadors Arribats al temple, el vencedor ofrenava al déu els llorers de la victòria i un sacrifici Hom creu que, de Ròmul a Vespasià, foren…
adiaforista
Cristianisme
Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques, tals com la confirmació, l’extremunció, la missa sense transsubstanciació i la veneració dels sants, com a adiáphora
(‘coses indiferents’).
Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora aparegué més tard s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina