Resultats de la cerca

Cap al 1873 s’uní a una partida de carlins com a capellà, però més tard en prengué el comandament i es feu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja Ascendit a coronel, manà a Navarra l’anomenat regiment de Gandesa, que protegí la retirada del pretendent Carles VII 1876 Passà ell també a França, on exercí com a sacerdot al cementiri de Clichy

S’ignora el lloc -potser l’Escolania de Montserrat- i la direcció de la seva formació musical L’any 1623 ingressà al monestir de Montserrat, on esdevingué deixeble del pare Joan Marc, anomenat Joan Marquès en algunes fonts documentals, mestre entre el 1625 i el 1641 Ultra la seva bona fama de músic, documentada per B Saldoni en la seva faceta de mestre de capella, organista i compositor "de gallardes i tocates per a xeremia", Romanyà ocupà diversos càrrecs administratius al monestir prior de Castellfollit i de Riudebitlles i mestre de juniors també destacà per la seva formació en teologia…

Fou descobert per Higini Anglès, gràcies al qual se sap que fou mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell entre el 1677 i el 1691 Succeí a Pau Marquès, i la seva tasca fou continuada per Isidre Serrada, alhora organista i mestre de capella de l’esmentada catedral Es conserven una dotzena d’obres religioses en romanç d’aquest compositor, les quals pertanyen de ple a l’etapa d’afermament del Barroc català del segle XVII

Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià…

La seva vida professional s’inicià com a organista i mestre dels escolans de cor de la capella reial de Madrid el 1686 el 1697 fou nomenat primer organista d’aquesta institució, i cap al 1718, mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort De les seves impressions musicals, han pervingut vint-i-sis publicacions de diversos autors i dues de pròpies les Reglas generales de acompañar 1702, 1736 i la seva versió i arranjament de l' Arte de canto llano de Francisco Montanos 1705, 1712, 1728 i 1734 Es conserven prop de 200 composicions seves, la major part de les…

Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 30 de març de 1734, càrrec que renuncià el 8 de juliol de 1745 Rebé la denominació d’illustre per part dels seus contemporanis, ja que algunes de les seves obres religioses li atorgaren gran fama Estrenà a Barcelona diversos oratoris Saúl convencido por David o La herejía convencida por San Antonio , San Magín , Nuestra Señora de la Esperanza i Nuestra Señora de los Dolores

La capella és del segle X

Del 1586 al 1593 fou cantorcico de la capella reial, i el 1596 succeí a Philippe Rogier en la seva direcció, bé que la designació com a mestre de l’esmentada capella fou el 19 d’octubre de 1598 Exercí aquesta tasca fins a la seva jubilació, al final del 1633, tot gaudint d’un gran prestigi personal i artístic, com ho proven els càrrecs de responsabilitat i d’honor que li foren conferits a la cort El 1644 fou nomenat capellà cantor de la cort portuguesa El llegat de Mateo Romero posseeix una doble valoració d’una banda, és un dels grans representants de la darrera…

Format musicalment al seminari diocesà de la Seu d’Urgell amb mossèn Enric Marfany, el 1920 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Lugo El 1925 residí a Roma, on amplià estudis amb Licinio Refice composició i Rafaelle Manaro orgue i es diplomà en gregorià a l’Escola Superior de Música Sacra posteriorment, Institut Pontifici de Música Sacra, dirigida per Paolo Ferreti El 20 de maig de 1927 obtingué la plaça de mestre de la catedral metropolitana de Tarragona, ciutat on residí fins a la seva mort i on dedicà tots els seus esforços a la Schola Cantorum del Seminari…

El 1936 desaparegueren els notables exvots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant fou restaurada el 1951 Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó , edificat per la part de ponent Procedeix dels exvots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró