Resultats de la cerca
Es mostren 9517 resultats
diamant
Disseny i arts gràfiques
Caràcter d’impremta de dos punts i mig creat per Didot, actualment en desús.
batalla
Música
Obra de caràcter descriptiu que recrea l’agitació i l’estrèpit d’una batalla.
Originàriament vocal -sovint amb textos onomatopeics-, el gènere evolucionà fins que acabà essent purament instrumental Clément Jannequin La guerre , 1528 i Claudio Monteverdi Madrigali guerrieri et amorosi , 1638 n’escriviren magnífics exemples vocals, i altres autors, com ara JB Cabanilles, Couperin, L van Beethoven i PI Cajkovskij, entre d’altres, en compongueren d’instrumentals
scherzo
Música
Durant el Barroc, peça vocal o instrumental de caràcter lleuger i sense forma fixa.
Apareguts a Itàlia a la primera meitat del segle XVII, els primers scherzi eren generalment obres vocals de característiques molt semblants a les del balletto Les dues colleccions de Scherzi musicali de C Monteverdi 1607 i 1632 en són els exemples més representatius Des de la segona meitat del segle XVII fins al final del Barroc la majoria de scherzi són de tipus instrumental
fisiognomia
Geobotànica
Caràcter de la vegetació definit per la forma de les plantes que la constitueixen.
aurresku
Dansa i ball
Ball basc de caràcter reverencial, que s’acompanya amb el txistu i el tamborí.
Presenta una mena de desafiament entre un que balla davant aurresku i un altre que balla al seu darrere atzesku Molt generalitzat a Biscaia i Guipúscoa
convinença
Dret català
Associació de caràcter familiar pròpia de la Vall d’Aran, anomenada també mitja guadanyeria
.
Hom la constitueix per pacte exprés en capítols matrimonials i dóna lloc a un règim de comunitat limitada de béns, en el qual els consorts paguen per parts iguals els deutes derivats del règim i el govern de la casa, i es divideixen, a la mort d’un d’ells, si no hi ha fills, els guanys i els augments obtinguts durant el matrimoni Hom pot també convenir entre els pares del fill o de la filla que es casa, i fins i tot amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que hom guanyarà romandran en comunitat mentre subsisteixi l’associació Era freqüent antigament, però actualment és en desuetud…
espiracle
Anatomia animal
Cadascun dels orificis de caràcter respiratori que presenten els peixos condrictis darrere cada ull.
L’espiracle posa en comunicació l’aigua de l’exterior amb les cambres branquials
càbala
Judaisme
Conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, desenvolupades en el judaisme.
La càbala especulativa , o càbala pròpiament dita l’anomenada pràctica -ma’sīt- degenerà en màgia i ocultisme, disposa d’uns procediments exegètics propis guematria, notarikōn, temurà per a llurs interpretacions del món, del seu origen i dels seus misteris Déu és considerat infinit, principi de totes les coses i desconegut i incomprensible per a les criatures De la divinitat procedeixen per emanació deu atributs, anomenats sefirot L’ànima, emanació d’una sefirà , existeix abans del naixement, té diversos graus i consta d’un element masculí i d’un altre de femení hom admet la metempsicosi…
saga
Literatura
Nom genèric de les narracions llegendàries de caràcter èpic de l’antiga literatura escandinava.
Es redactaren gairebé totes a Islàndia, entre el poble noruec que emigrà a l’illa, cap al segle XII, però daten possiblement del segle X, i han estat conservades per transmissió oral En un primer estadi, narren fets d’individus o famílies de la noblesa islandesa o esdeveniments generals de la història d’Islàndia, com la Kristnisaga i la Sturlungasaga Més endavant s’ocupen de la història dels reis noruecs, com la Heimskringla Finalment es convertiren en reelaboracions prosificades d’antigues llegendes heroiques, amb abundants elements fantàstics i mítics un exemple perfecte és la…
ídol
Religió
Imatge amb atributs divins.
El material dels ídols és molt divers pedra les columnes d’Hermes, fusta de certs arbres sagrats les oliveres de Grècia, bronze o metalls Sovint els ídols són fets, o recoberts, amb or i argent i vestits a la manera humana Hom reconeix el caràcter diví i sobrenatural dels ídols a través de la grandària desusada, el color desacostumat, el caràcter teriomòrfic, l’accentuació dels atributs sexuals, la multiplicitat dels sentits, el caràcter horripilant i corprenedor dels rostres, la vellesa i l’origen sagrat de les imatges
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina