Resultats de la cerca
Es mostren 854 resultats
tall histològic
Biologia
Tall molt fi d’un teixit (d’un gruix de l’ordre de 10 μ), obtingut amb el micròtom, el qual, un cop tenyit, és observat al microscopi per tal d’estudiar-ne les cèl·lules que el componen, o, com en el cas de les biòpsies, altres característiques.
el Pont de Vilomara i Rocafort
el Pont de Vilomara, cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada del congost de Vilomara.
Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu—…
Pira
Pira
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…
disc

Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200 voltes per…
Ventura Pons i Sala

Ventura Pons
Culturcat. Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, de nom complet Bonaventura.
Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino i Presència i al diari El Correo Catalán abans de debutar amb el documental Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…
,
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
radioactivitat

Radioactivitat natural. Un camp magnètic desvia els raigs α i β, però no afecta els raigs γ
© Fototeca.cat
Física
Fenomen físic que presenten certes substàncies.
Consisteix en l’emissió espontània de partícules alfa, beta, neutró o radiacions gamma, captura K, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna activitat La radioactivitat pot ésser natural o artificial , segons que la substància ja la posseeixi en l’estat en què és trobada en la natura o bé li hagi estat induïda per irradiació El conjunt dels nuclis radioactius d’una mateixa espècie, que hom diu que formen un radionúclid , tenen una radioactivitat ben definida, comuna a tots ells, que els…
Mama
Anatomia humana
La mama és un òrgan parell i simètric, fonamentalment constituït per glàndules secretores, que es localitza sobre la part anterior del tòrax Es troba en ambdós sexes, però en l’home roman durant tota la vida inactiva i sense desenvolupar-se, mentre que en la dona es desenvolupa durant la pubertat i forma una prominència arrodonida d’una grandària variable La formació de les mames no té res a veure amb la de l’aparell genital El seu desenvolupament s’inicia en el període embrionari a partir de l’ ectoderma , la més superficial de les tres capes que constitueixen l’embrió, de la qual deriva la…
Campanar de Sant Pere de Vilamajor
Art romànic
Situació Hom considera que aquest campanar ha estat bastit amb restes de la torre de l’antic palau comtal dels segles XI i XII M Anglada El campanar deSant Pere deVilamajor és una torre quadrada exempta, situada al sud-est del temple parroquial, a la dreta de la façana És emplaçada a la part alta de la població, a 305 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG492151 Ocupa el sector antic del poble, conegut com la Força, en part aïllat per la riera,…
Bacteris i arqueus al medi planctònic
Composició mitjana de les comunitats bacterianes d’aigua dolça i marina de cinc indrets diferents Les dades han estat obtingudes de biblioteques de clons, tècniques d’empremta genètica o piroseqüenciació de marcadors d’identitat wwwvirtualoceanorg / a partir de fonts diverses Amb concentracions de 300 a 3000 milions d’individus per litre d’aigua, els bacteris i els arqueus són, indubtablement, els organismes vius més abundants als ambients aquàtics Si es té en compte que la mar Catalana arriba a més de 2000 m de fondària, és molt probable que al nostre territori hi hagi més bacteris i arqueus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina