Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu…

Professor de literatura, es dedicà posteriorment a la crítica cinematogràfica, i formà part del grup que donaria lloc a la Nouvelle Vague El 1950 fundà amb Jean-Luc Godard, Jacques Rivette i el crític André Bazin Cahiers du Cinéma , del qual fou redactor en cap de 1957 a 1963 Guionista de tots els seus films, després de rodar alguns curtmetratges, el 1959 estrenà el migmetratge Le signe du lion , el primer film d’una certa importància, tot i que la seva obra no aconseguiria notorietat fins a mitjan anys seixanta Part de la seva producció és organitzada en cicles Els seus films, meticulosos,…

Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova ,  El Poble Català  i  La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut  1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…

Fill de germanistes, estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i s’especialitzà en l’obra de Kant En retornar a França, no superà les oposicions per a exercir l’ensenyament públic agrégation i aleshores es dedicà professionalment a la ràdio i la televisió Posteriorment féu traduccions de l’alemany per a l’editorial Plon Iniciat tardanament en la literatura, la seva primera novella Vendredi ou les limbes du Pacifique 1967, una recreació del relat de Robinson Crusoe, tingué una gran repercussió, com també les tres següents, allegories de rerefons filosòfic construïdes sobre el seu gran…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Bilbao actualment Universitat del País Basc, posteriorment estudià filosofia a Barcelona Dedicat exclusivament a la literatura de creació des de la dècada de 1980, anteriorment es guanyà la vida amb feines diverses, entre d’altres, mestre d’eusquera, guionista de ràdio, llibreter i economista, que compaginava amb l’escriptura En els seus inicis collaborà en diverses revistes Panpina Ustela , Mermelada Ustela , Zorion Ustela , Pott , etc La seva primera obra, Ziutateaz ‘De la ciutat’, 1976, de marcat caràcter avantguardista, és un…

Són nombrosos els contes i les faules d’animals i les narracions cal notar especialment el cicle protagonitzat per Si Goha , bé que la producció literària més original és la poesia, testimoniada des de temps antic i sovint amb acompanyament musical Els temes preferits pels poetes són l’amor i la guerra Petits grups de poetes professionals anomenats imdyazen recorren el país a la manera dels trobadors medievals Entre els tuàregs abunda el gènere èpic, recitat generalment durant les reunions ahal del capvespre No hi ha, però, una literatura comuna a tots els amazics, i les…

Estudià al Queen's College de Londres i a la Universitat de Nova York Els seus relats aparegueren per primer cop a London Magazine Ha publicat les novelles The Seet Shop Owner 1980, Shuttlecock 1981, premi Geoffrey Faber, l’èxit internacional Waterland 1983, premis Guardian, Winifred Holtby i l’italià Grinzane Cavour, que fou duta al cinema per Stephen Gyllenghal, Out of this World 1988, Ever After 1992 i Last Orders 1996, premi Booker, a més del llibre de contes Learning to Swim and Other Stories 1982 La seva obra ha estat traduïda a més de vint llengües

Dins un realisme costumista, publicà Els dos miralls 1956 i Una casa de veïns , premi Narcís Oller de contes, editat el 1989 Amb la novella Viure no és fàcil 1961, sobre la Barcelona de la postguerra, guanyà el primer premi Sant Jordi 1960 Obtingué el premi de prosa dels Jocs Florals de Barcelona el 1976 i el premi Puig i Ferrater el 1978 El 1981 publicà Mort de guerra , i, pòstumament, s’han editat l’obra teatral La muntanya 1997 i la novella Sabres sota el sol 1998, basada en la Segona República i els anys que la precediren

S'especialitzà en psiquiatria a Salamanca, Madrid i Heidelberg Fou director de l’hospital psiquiàtric de Sant Sebastià fins a la seva mort, produïda en un accident Publicà estudis científics Dilthey, Jaspers y la comprensión del enfermo mental , 1955 i Libertad, temporalidad y transferencia en psicoanálisis existencial , 1964, contes aplegats a Apólogos , 1970 i les novelles Tiempo de silencio 1962, en la línia del realisme social, d’una complexitat narrativa considerable, que ha marcat una fita en la narrativa castellana contemporània i que ha estat portada al cinema per VAranda el 1986 i…

Professor mercantil Guanyà el premi Joan Santamaria 1962, amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra 1964, amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera Publicà els reculls de contes i les narracions La nostra terra de cada dia 1964, premi Víctor Català 1963, Fer córrer el temps 1979, Històries de prop i de lluny 1980,  Un home contra el gel 1982,  Els remences sobremunt 1992,  El camí de migdia 2006,  La frontera superior 2008,  Els pagans nefands 2009,  L'any dels catalans 2011 i Els oblidats 2018, entre d’altres Collaborà habitualment a Cavall Fort