Resultats de la cerca
Es mostren 1873 resultats
campetx
Botànica
Petit arbre espinós, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors grogues agrupades en raïms.
Els troncs, sovint formant feix, rugosos, tenen el duramen vermell brunenc a causa de la substància colorant que contenen, l’hematoxilina Originari de Mèxic Campeche, és conreat a les Antilles, a les Índies orientals i al nord d’Amèrica del Sud La fusta dita palo de Campeche , molt dura, negrosa, té aplicació en ebenisteria, en la confecció de parquets, etc, i havia també estat utilitzada directament com a tint el seu comerç amb Europa fou molt important, especialment al s XVIII hom en troba sovint com a càrrega dels vaixells catalans de la carrera d’Amèrica L' extret de campetx…
William Byrd
Música
Compositor anglès.
Excellí en tots el gèneres coneguts, i en certs aspectes fou un innovador Fou nomenat organista de la catedral de Lincoln el 1563, i el 1569 de la capella reial, conjuntament amb Thomas Tallis Escriví indistintament per a l’Església Catòlica, a la qual pertanyia, i per a l’Anglicana És autor de tres misses per a 3, 4 i 5 veus, quatre serveis anglicans per a 5 i 8 veus, més de dos-cents motets llatins, molts dels quals continguts en Cantiones sacrae 1589-91, Gradualia 1605-07, etc Psalms , Sonnets , and Songs of Sadness and Piety 1588, Songs of Sundry Natures 1589 i Psalms , Songs and Sonnets…
Plaute
Música
Dramaturg llatí.
És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada, almenys pel que fa…
Hieronymus Gradenthaler
Música
Compositor, organista i teòric de la música alemany.
Pràcticament visqué tota la vida a la seva ciutat natal Rebé les primeres lliçons de música i d’orgue del seu pare, organista a Sankt Oswald Entre el 1656 i el 1658, becat per la ciutat de Ratisbona, anà a estudiar orgue a Nuremberg, probablement amb D Schedlich El 1659 substituí JB Häberl com a organista a l’església parroquial de Ratisbona, càrrec que ocupà fins a la mort A la seva fama d’organista virtuós s’afegí la de compositor de cançons i de suites instrumentals Les seves àries, predominantment religioses, són estròfiques i contenen reminiscències folklòriques Les suites…
Claude Gervaise
Música
Editor i compositor francès.
Es tenen poques dades sobre la seva biografia Se sap que treballà a París amb Pierre Attaignant, un dels primers editors de música de França Ha passat a la història sobretot per la seva música instrumental Dels sis volums de les Danceries publicats per ell i que contenen obres d’autors diversos, el sisè és ocupat per les seves pròpies composicions Entre els tipus més corrents de dansa, presents tant en aquest volum com en els cinc restants, hi ha pavanes, gallardes, corrandes i alemandes També es poden trobar peces polifòniques, en l’arranjament de les quals Gervaise intervingué…
carbonatació
Alimentació
Operació consistent a saturar d’anhídrid carbònic l’aigua o els líquids destinats a la preparació de begudes carbòniques.
És feta en aparells anomenats carbonatadors La quantitat de gas que es dissol en el líquid, a temperatura constant, és proporcional a la pressió parcial del gas que és en contacte amb el líquid llei de Henry D’altra banda, en disminuir la temperatura augmenta la solubilitat del gas Per això hom fa la saturació amb líquid refredat a una temperatura constant pròxima als 0°C La major part de preparadors de begudes carbòniques fan servir l’anhídrid carbònic liquidat en cilindres d’acer Les aigües gasades sense aromatitzar contenen de 4 a 5 volums de gas les begudes amb sabors de llimona, cola i…
Vil·lanovià
Prehistòria
Cultura italiana de l’edat del ferro, localitzada a l’Emília i la Toscana, que rep el nom de la necròpolis de Villanova, situada als ravals de Bolonya, i que es divideix en tres fases: Bennacci I, II i III, nom d’una important necròpolis.
És la cultura de l’edat del ferro més antiga d’Itàlia apareix vers l’any 900 aC, portada per elements indoeuropeus del centre d’Europa, i acaba cap a l’any 700 aC, amb l’arribada d’immigrants orientals, que a la Toscana són coneguts amb el nom d’etruscs A l’Emília, aquesta cultura es mantingué més temps, però fou també etrusquitzada Es caracteritza bàsicament per les seves necròpolis d’incineració, formades per urnes bicòniques amb una sola nansa, cobertes amb tapadores còniques, també amb una nansa, que contenen les cendres del difunt i que, en general, són de ceràmica, bé que…
ofertori
Música
Cant del propi de la missa que acompanya el ritu de l’ofertori, ofrena del pa i del vi que seran consagrats en la litúrgia eucarística.
L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents…
Les hipuridàcies
Es tracta d’una família cosmopolita formada per una única espècie, Hippuris vulgaris , que viu submergida a les aigües dolces i encalmades de les zones temperades i fredes de l’hemisferi boreal A casa nostra es fa, rara, en algunes valls pirinenques i en comptades localitats del litoral català H vulgaris és una herba tendra, d’uns dos o tres pams, de rizoma reptant i d’abundants tiges erectes que duen nombroses fulletes allargades i verticillades, de vuit a dotze a cada nus Floreix molt rarament, sobre brots efímers que sobresurten de l’aigua Les floretes, molt poc aparents, solen ser…
saturat | saturada
Química
Dit dels composts que contenen la màxima quantitat d’hidrogen o elements equivalents en llurs estructures.
Els composts saturats, atès que no tenen dobles ni triples enllaços en la cadena carbonada, experimenten reaccions de substitució i no d’addició en l’esmentada cadena insaturat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina