Resultats de la cerca

En el seu origen hi ha la sonata en trio barroca -la qual demanava normalment quatre intèrprets, ja que la part de continu era a càrrec d’un instrument de corda greu i un de teclat, a més de dos instruments més aguts- i el concert per a teclat i orquestra -que admetia interpretacions de cambra, amb un sol instrument per a cada part de corda- A mitjan segle XVIII, entre les obres més destacades del gènere sobresurten les de J Schobert, en les quals sovint els instruments de corda figuren encara com a parts ad libitum D’acord amb la tradició de la música per a piano o un altre instrument de…

Vida Svendsen, juntament amb Grieg, és un dels màxims representants de l’escola nacionalista noruega Fill d’un músic, rebé una formació completa i aprengué diversos instruments Fou deixeble de violí de F Ursin, i tocà aquest instrument en l’orquestra del Teatre Noruec de la capital quan HJ Ibsen n’era el director Allí descobrí el repertori simfònic El 1859 conegué el violinista O Bull, el qual li causà una forta impressió El 1863 ingressà en el Conservatori de Música de Leipzig, que en aquell moment vivia un dels moments més florents de la seva història, centre on rebé lliçons de F David, EF…

Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació Algunes obres serioses quartets de corda, sonates per a teclat de J Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento d’aquí prové l’ambigüitat del terme Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic Divertiment per a cordes de B Bartók

Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven

Ha desenvolupat una intensa tasca en el terreny de la interpretació d’obres contemporànies i de la investigació musicològica Ha estrenat obres de diversos compositors L Berio, G Sinopoli, I Xenakis, G Auric, A Clementi, H Dutilleux, etc, escrites expressament per a la formació El 1975 es creà, en el mateix collectiu, el Quartet Francès 2e 2m, formació de corda que ha estrenat igualment obres de P Méfano, C Halffter, T Baird o A Payne, entre d’altres

En el cas d’instruments com el piano o l’arpa el resultat d’aquest ornament és com una escala executada molt ràpidament, mentre que en els instruments de corda, alguns de vent principalment el trombó de colissa i la veu humana l’efecte és un canvi d’afinació sense notes definides, sense discontinuïtats, que també pot rebre el nom de portamento S’indica amb una línia recta o bé ondulada que uneix les dues notes

Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…

Començà la seva carrera a tretze anys jugant a galotxa a l’equip de Quart de les Valls, i el 1994 s’inicià com a professional El 1998, a l’Escola Comarcal de Pilota de Sagunt, fou campió cadet en la modalitat d’escala i corda, en la qual també fou el campió del Circuit Bancaixa 1997, 2001, 2002 i 2012 i subcampió 1996, 2000, 2003 i 2006, i també campió individual 1998, 2001-09 i 2011, subcampió 1995 i 2000 i guanyador de la Copa Diputació 2008 En la modalitat de frontó guanyà l’Obert Terra i Mar 2002 i 2003, l’Obert Ciutat de València 2003 i l’Obert d’Albal 2008 i 2009 També ha…

Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de dues òperes de…

Vida Deixeble de Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a les ciutats de Stuttgart, Siena, Praga i Malines Fou a Alemanya on s’interessà més intensament per la composició hi estudià amb B Röwenstrunck i assistí a alguns cursos a Darmstadt i Salzburg Professor d’orgue al Conservatori de Barcelona, fou distingit amb diferents premis, com ara el Diploma de Mèrit de l’Acadèmia Chigiana de Siena, el Premi Extraordinari d’Orgue de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi del Ministeri d’Informació i Turisme als Concursos Internacionals de Composició…