Resultats de la cerca
Es mostren 1852 resultats
Joan Segura i Valls
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, narrador i prevere.
Vida i obra Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868 exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal Es dedicà a l’estudi de la història, la filologia etimologia i toponímia, l’arqueologia i el folklore Com a escriptor, emprà el pseudònim Rafel Sans d’Urpí La seva obra històrica es basà sempre en documentació d’arxiu, i feu especial atenció en l’època medieval Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia , premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879 El mateix any edità la Historia de…
, ,
Pasqual Orozco i Sanz
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba
Ignasi Soler i Escofet
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i comediògraf.
Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari 1897 i Camí del vici 1910, i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya 1898 Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novella d’ambientació rural Esbossos 1906 També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys 1904, encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant 1925
Rafael Gayano i Lluch
Literatura catalana
Autor de teatre, poeta i folklorista.
És autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se’n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S’hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris “La Veu del Poble” i “El Motiló” 1912 i “Teatro Valencià” 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d’ Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana
tubulidentats
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris constituït per una única família (els oricteropòdids) amb un sol representant, Orycteropus afer, d’aspecte llunyanament semblant al porc, però més petit, i que s’alimenta gairebé exclusivament de tèrmits, per la qual cosa presenta una sèrie d’adaptacions anatòmiques paral·leles a les dels altres mamífers d’un règim alimentari semblant, com ara el musell allargat, la llengua llarga i la boca rodona.
Les dents, completament diferents a les de qualsevol altre mamífer, són formades exclusivament de dentina —l’absència d’esmalt és total— i tenen una forma prismàtica hexagonal El cervell, que pels seus caràcters sembla molt a prop del que havia d’ésser una mamífer primitiu, és molt petit i rudimentari De costums nocturns, té un olfacte molt fi, del qual se serveix per a localitzar l’aliment Anomenat, a vegades, oricterop i porc formiguer, hom el troba en la zona compresa entre el Cap de Bona Esperança i el Sudan
tinamiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, de 18 a 60 cm, que tenen l’estern amb quilla i els músculs pectorals ben desenvolupats, però són d’ales reduïdes, volen malament i durant distàncies curtes, no tenen pigostil, les rectrius són molt curtes o bé hi manquen, el bec és prim i les potes són fortes.
Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia
antílop negre
antílop negre
© Fototeca.cat
Zoologia
Antílop d’uns 80 cm d’alçada, amb la cua molt curta.
Les banyes, presents només en el mascle, són implantades molt juntes, llargues, helicoidals i divergents, i acaben en punta El dimorfisme sexual és molt acusat el mascle té el pelatge negre i blanc i la femella és de tons bruns Habita les sabanes mancades d’arbres de l’Àsia tropical, a l’Índia especialment Forma ramats d’un gran nombre d’individus generalment un mascle, diverses femelles i les cries, bé que també s’aplega a vegades en grans ramades de centenars d’individus Té costums diürns És molt veloç, i fuig a grans salts
àguila reial

Àguila reial
© D. Hutcheson
Ornitologia
Àguila de grans dimensions i de color bru amb reflexos daurats, que s’estén per tota la regió paleàrtica i neàrtica.
Hom la troba al Pirineu, però no amb abundància Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell Les cries, anomenades aguilons , estan recobertes d’un plomissol blanc Té costums caçadors i s’alimenta de llebres, perdius i altres preses Els tàrtars de Kirguizistan aprofiten aquestes aptituds i utilitzen els exemplars domesticats per a la caça d’antílops i d’altres preses, que captura en vols rasants Cada parella necessita un territori de caça molt extens
oposició
Política
Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
En els règims de democràcia parlamentària l’oposició és legal, és a dir, autoritzada per la llei o la constitució, o els costums constitucionals, i àdhuc institucionalitzada, com és el cas de la Gran Bretanya, on l’oposició ve a ésser un contragovern que fins i tot cobra per exercir les seves funcions crítiques Quan l’oposició no compleix els requisits que exigeix la llei és declarada illegal En els sistemes totalitaris de partit únic no és tolerada i es converteix en clandestina i és perseguida en un grau més o menys fort
òrfic | òrfica
Religions de Grècia i Roma
Seguidor o partidari de l’orfisme.
Els òrfics formaren unes comunitats d’iniciats que es regien per una sèrie de preceptes i costums, el significat dels quals constitueix encara un enigma portaven vestidures blanques, s’abstenien de menjar determinats productes les faves i, excepte en els ritus de l’omofàgia, la carn i tenien cementiris propis, en els quals han estat trobades diverses laminetes d’or amb inscripcions que refermen la natura divina de l’òrfic mort, que ha superat el cicle dels renaixements, i donen indicacions sobre l’itinerari que l’ànima havia de recórrer en el món d’ultratomba
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina