Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
àcid carboxílic

Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
Sinaí
Vista de la península del Sinaí
© Corel Professional Photos
Península
Península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica i que constitueix un horst triangular delimitat al N per la mar Mediterrània, al SW pel golf i el canal de Suez, al SE pel golf de ‘Aqaba i al NE per l’estat d’Israel.
Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El subsol més…
Lesió ocular
Les lesions oculars , és a dir, les que afecten els globus oculars i els annexos, són relativament freqüents en tot tipus d’accidents, ja que els ulls es troben relativament poc protegits Segons el mecanisme de l’accident, poden ésser de diversos tipus Traumatisme tancat En els ulls es produeixen sovint contusions , és a dir, lesions per impacte directe que no arriben a trencar la superfície del globus ocular ni de les parpelles que el cobreixen La conseqüència més comuna i evident de les contusions oculars és la tumefacció de les parpelles, i sovint es forma també un hematoma, que dóna lloc…
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…
aigua d’imbibició
Farmàcia
Química
Aigua present en certs hidrats, en proporció màxima fixa, que no contribueix a l’establiment del reticle cristal·lí i per tant pot ésser expel·lida reversiblement dels cristalls (o àdhuc substituïda per altres petites molècules), sense alterar-los macroscòpicament i modificar llur estructura.
També és anomenada aigua d’inserció L’exemple més típic és l’aigua de les zeolites Contenen també aigua d’imbibició les argiles, l’òpal i diversos hidròxids que es presenten en forma de gels colloidals L’aigua d’imbibició pot coexistir en molts hidrats amb aigua de constitució i de cristallització
sistema cúbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per cinc classes cristal·lines que tenen en comú el fet de posseir quatre eixos ternaris equidistants els uns dels altres i que originen tres eixos binaris perpendiculars entre ells i equidistants dels anteriors, amb els quals formen angles de 54°44’.
Els tres eixos binaris esdevenen quaternaris en les dues classes de més simetria del sistema El políedre fonamental és el cub o hexàedre, integrat per sis cares equivalents i perpendiculars amb els eixos quaternaris Les arestes són els eixos cristallogràfics del sistema, els quals s’intersequen perpendicularment α = β = γ = 90° La forma que determina la relació paramètrica és l’octàedre en el qual les cares són perpendiculars als eixos ternaris i determinen paràmetres iguals sobre els eixos cristallogràfics a b c = 111 = 1 Hom el coneix també amb el nom de sistema regular
teorema de Nernst
Física
Teorema basat en el teorema de la calor, enunciat per Nernst el 1906 i avalat per l’estadística quàntica (Planck, 1912), que constitueix l’anomenat tercer principi de la termodinàmica: al zero absolut de temperatura, l’entropia d’un cos cristal·lí perfecte és nul·la.
Alsàcia

Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià…
macla
Mineralogia i petrografia
Agregat cristal·lí regular constituït per dos cristalls associats simètricament, l’un dels quals pot ésser posat paral·lel a l’altre mitjançant una reflexió sobre una cara comuna, anomenada pla de macla, o bé mitjançant un gir de 180° entorn d’una recta comuna anomenada eix de macla
.
El símbol del pla o de l’eix de macla constitueix l’anomenada llei de macla Les macles tenen sovint noms específics, els quals fan referència a llur forma característica, a la localitat on hom els trobà per primera vegada o bé al mineral que les presenta més sovint Molts minerals importants, com ara l’ortosa, la microclina, les plagiòclasis i la calcita, sovint són maclats
L’organització i l’estratègia biològica dels artròpodes
La cavitat general del cos L’estructura general del cos i la localització i formació dels diferents òrgans, aparells i sistemes vénen determinades pel desenvolupament embrionari, en particular l’evolució de les fulles blastodèrmiques i la formació del celoma i els seus derivats En efecte, un caràcter propi dels artròpodes és la reducció del celoma en l’estat adult, malgrat la seva presència a la fase embrionària en forma de parells de vesícules disposades metamèricament Aquestes són, d’altra banda, les responsables de la metamerització del cos Simultàniament al procés de reducció de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina